Molts estan (de vegades, estam) tant preocupats per impactar amb les nostres webs, que s'oblida el valor de la senzillesa. I del poc tamany. Quantes de vegades us passa que amb el vostre pobre mòdem tardau 20 o 30 segons en baixar-vos una web que, això sí, després resulta tenir una portada molt animada gràficament? A Estats Units convoquen cada any el premi 5k, per a les millors pàgines que no passin d'aquest pes. Una bona iniciativa.

La Cimera per al Desenvolupament Sostenible ha fracassat per falta de compromisos concrets. És la crònica d'un fracàs anunciat. Si el presidents dels EUA proposa carregar-se reserves naturals a Alaska per treure petroli, difícilment acceptarà compromisos com el Protocol de Kioto. Encara queda molt a fer per que l'activitat econòmica i el medi ambient es facin compatibles. En tot cas, si voleu veure què s'ha decidit i què queda en l'aire, podeu consultar aquest bon article de la revista Sostenible, amb un munt d'enllaços a més informació.

Des de fa anya parlam de democràcia i vot electrònic. Un expert d'Indra diu a El Mundo que en cinc o sis anys serà possible la generalització d'aquest vot, perquè la societat (la majoria) estarà preparada per a manejar un PC. Em sembla una previsió molt molt optimista. Massa. Pens que el vot electrònic ha de ser el punt final d'una sèrie de serveis públics oferts on-line. A Eivissa, per exemple, l'oferta de tramitacions on-line és nula.

Amb una excepció: Santa Eulària, que permet gestionar el pagament d'impostos a través de la seva web. Clar, que això no lleva que la pàgina sigui cutre amb ganes. Però bé, fan algo. Si no podem ni pagar la contribució urbana per Internet ni omplir una simple instància on-line...es podrà convèncer a la gent de que voti on-line? Ho dubt.