No tenc son. Però tampoc bones idees per un post. Estic en una fase del dia en que el cervell es resisteix a desconnectar. Estic pensant en alguns (molts) dels blogs que llegeix regularment. De vegades, tenc la impressió de que puc averiguar més de l'estat d'ànim d'una persona llegint els seus darrers posts que si el tengués cara a cara. Us talla molt la possibilitat de que llegeixi el vostre diari a Internet gent coneguda? Ara pens en na Flor, que ha rebut la primera visita al seu blog d'un menorquí...

Estic llegint al web de la BBC la notícia de que l'Església de Nicaragua ha excomunicat als pares i a tothom que ha participat en l'avortament de la nena de 9 anys embarassada. L'avortament no és cap broma i pens que no hi cap dona que vulgui perdre un fill a gust, però un cas així, violada, amb nou anys, no justifica l'actuació que han tengut els pares? Amb la de matrimonis de famosos que miraculosament s'anul·len en els tribunals canònics, sobta que l'Església no hagi sabut estar al costat d'una nena i una família que han viscut una tragèdia com aquesta.

Com fer bons comentaris a un weblog? Els amics de Bulma ho deixen molt clar. He rigut bastant

Aquests dies m'he decidit a donar el pas de provar el paquet d'ofimàtica d'Open Office. No és la meua primera incursió en el software lliure, però sí serà la més important fins el moment. No apost per Linux perquè encara em sembla massa complicat d'instal·lar per simples usuaris com jo. Encara record les setmanes donant-me cops amb el Mandrake per aconseguir que em reconegués la targeta de so i el mòdem...Ja sé que un portàtil és sempre més complicat, però mentre això no es solucioni, les distribucions de Linux encara no seran rival per Microsoft. Però com amb tot, m'agrada el mestisatge, la mescla. Aquí teniu un web on s'ofereixen aplicacions de software lliure per Windows. Codi obert per a una plataforma tancada. Sembla contradictori, però crec que és un altre bon camí a seguir.

El mitjà que em permet fer-vos aquestes reflexions, Blogger, ha estat venut a Google. A veure que tal li senta el canvi de propietari. La veritat és que estic molt content del servei. La meua experiència de publicació a Internet ha canviat molt amb iniciatives com la seua. M'ha fet un internauta més actiu i participatiu. Com han donat a conèixer la notícia? Al més pur estir "blog", amb un post al diari on-line d'un dels fundadors de Blogger.

He vist la nova versió del web de l'Ajuntament de Santa Eulària. És millor del que tenien abans (un fòssil de 1997), però m'ha decepcionat algunes coses, la que més, que per demanar que afegeixin un link a la pàgina...hàgis d'omplir una instància i presentar-la a l'Ajuntament! No és manera de fer les coses. Tampoc m'agrada que per navegar entre les diferents parts d'una mateixa secció hagis de recòrrer al menú principal. De Santa Eulària m'agrada el seu web de cobrament d'impostos, Santa Eulària.com i que diguin que tendran a una persona encarregada de mantenir els continguts de la pàgina (a mitja jornada). Ja no estic tan sol :)

Acab de tornar de la manifestació contra la guerra. Mig xop, però content. Veient el munt de gent que hi ha hagut, un es dóna compte de com està canviant Eivissa en els darrers anys. Cada vegada menys es pot dir que la nostra és una illa passota. Fins i tot amb pluja, milers de persones han sortit, el que dóna idea que la gent surt al carrer quan el que passa li afecta, el que hauria de ser una lliçó per molts. En tot cas, No em faig esperances sobre si s'escoltaran la gent al Govern. Hi haurà guerra, perquè en Bush la vol. Però és bo que quedi clar que pensam a la "vella Europa". Que no ens agrada en Saddam, però veim perillós el camí d'accions unilaterals pres pels nordamericans.

Quan el que es pressuposta en un pla no es gasta...no és cap sorpresa que no funcioni. Això és el que ha passat amb el Pla Info XXI. Surt a El Mundo que al 2000 només es va gastar un 40% dels sous reservats per a inversions en aquest pla. No m'estranya que amb exemples de gestió així na Birulés acabés saltant del ministeri. Però això no és un factor exclusiu del Govern. També es comenta que va passar el mateix a Mallorca en el desplegament del seu pla per la societat de la informació.

En temps de crisi i de crits de guerra, és bo veure que hi ha gent que no ha perdut el sentit de "l'humor". Mirau aquest joc en Flash de una possible guerra a l'Iraq i pensau en què pot haver-hi de veritat...

Dos mesos d'ADSL a casa i ja començen a caure les males notícies. Telefònica vol suprimir les adreçes IP fixes que dóna als usuaris del seu servei d'ADSL. Pretén cobrar 12 euros mensuals per mantenir-les. Ho podeu llegir aquí. Quan acabaran de collar a la gent? I després pretenen situar Espanya a l'avantguarda europea d´'ús de les noves tecnologies...Sense un ADSL més barat, per començar (o cable), no sé com ho volen aconseguir...

Gràcies al meravellòs weblog de Caspa.tv puc tenir accés a l'estudi sencer de la Universitat d'Ucla on es nota que segueix augmentant als Estats Units el temps que dedica la gent a Internet, disminuint a canvi el que dedica a veure la tele. I em sembla un pas positiu: compareu sinò l'actitud activa que implica navegar per Internet (i el contacte amb gent) amb la passivitat de veure la tele al sofà. Tot i que tenguem que ser prudents: també augmenta la descofiança en els continguts i la informació present a la xarxa. La gent ja no es fia tant del que vegi a una web. I em sembla normal. La credibilitat no te la dóna escriure a un diari ni a un weblog. Te la donen els fets i la trajectòria.

De vegades, la realitat supera la ficció. Sinò, llegiu aquesta notícia.

La Vanguardia s'ha apuntat també al cobrament dels seus continguts on-line...L'era del tot gratuït a Internet s'acaba...Sort que encara queden els diaris digitals de franc, com Iblnews o Vilaweb. Arribaran a cobrar tots per la informació? La premsa local sembla encara al marge de tota aquesta onada de pagament...Un sempre pensa en si això serà eficaç o no...com exemple, mirau a Periodistadigital.com, on fiquen material al seu web recollit de diaris on-line de pagament, com El Mundo o El País.

Et trobes eivissencs als llocs més insospitats. Aquest cap de setmana he estat per Vic i per Ripoll, passant fred i disfrutant de dos petites però belles ciutats. Sempre m'ha agradat mirar la premsa local d'un lloc. Hi pots trobar molt del que és i com viuen a una ciutat. La sorpresa va ser que uns estudiants de la Universitat de Vic havien fet un calendari en pilotes (tapades, clar) i que n'hi havia un que era eivissenc...Cada vegada que viatj em don compte de com és de petit el nostre món...