El software se'ns cola per tot. Ara han tret un programa per complir amb totes les regles de protocol. Esper no estar infringint cap regla ;)

A Califòrnia estan donant passos per gravar amb un impost les transaccions on-line. Resulta que han descobert que són l'estat que més ha notat en la seua recaudació la baixada d'ingressos a causa d'aquest nou canal de vendes. El governador de l'estat s'hi ha oposat, però resulta interessant veure com la normativa estatal, a poc a poc, s'està endinsant en aquest espai "verge" legislativament parlant que era la xarxa fins fa pocs anys.

Els de Microsoft se n'han adonat molt tard de com és de molest l'spam. Tenc adreça a hotmail que només us pel messenger i gràcies. Ara impedeixen els usuaris de Hotmail enviar més de cent correus al dia des de la mateixa adreça. No serà suficient per fer desaparéixer algo cada vegada més present. Deixant de banda això, la notícia és una mostra més de que l'etapa de "barra lliure" a Internet s'ha acabat.

He trobat això a través de Noticias.com. I pens que és una bona mostra del valor informatiu d'un weblog. Fa uns dies, us parlava de la bitàcora d'un periodista americà que volia cobrir el conflicte al Nord de l'Iraq explicant les seues experiències a Internet. Ara és un iraquià el que ho fà, usant un servei com el de Blogger. Es veu que el que ho escriu ha vist saturat el seu e-mail per correus de gent de tot el món que vol saber qui és.

El sistema d'edició del blog no deixa de sorpendre'm. Sembla tenir vida pròpia. Si faig alguna falta d'ortografia, haig d'engegar el Mozilla i no l'Internet Explorer, perquè aquest no em llista les notícies publicades per poder editar-les...Si haig de fer un canvi al template i canviar un link que està malament, ho haig de fer amb l'Explorer, perquè el Mozilla no posa els links...I de vegades, com fa poc, simplement opta per no fer ni puta cas del que li ordenes....Arghhhhhhhh! :D

El Keith Woods ens alerta sobre la deformació del missatge que fan molts periodistes en temps de guerra, quan segueixen el llenguatge "políticament correcte", i les paraules no són en absolut neutrals. Es parla molt de bombardejos quirúrgics que mai saps com acaben i de danys colaterals, que sembla que s'hagi trencat un got quan en realitat implica la mort d'innocents. Algo per reflexionar en un moment dolent com aquest.

L'Al Gore ja s'ha decidit. Anuncien que es convertirà en directiu d'Apple...De potencial president d'Estats Units a directiu de l'eterna competència de Microsoft...D'ell sempre s'ha dit que és un dels polítics que més clar tenia la importància d'Internet, però ja també el record autonomenant-se com a inventor de la mateixa xarxa...Ell mateix va ser el seu pitjor enemic, i no el Bush que ara ens toca patir a tots.

Sempre és millor escriure poc i tenir coses que dir, que parlar i parlar sense sentit. En conec massa d'aquests darrers, i jo mateix hi he caigut en aquesta malaltia de quan en quan. Per això m'agrada visitar Balazos de quan en quan. Sempre es diu algo que mereix la pena llegir.

La darrera xorradeta en Flash sobre la guerra d'Iraq. A veure us pareix.

Pels amics i amigues argentins que feis l'esforç de seguir-me. Sabieu que Internet va nèixer a Argentina a 1953? Clar que llavors no era una xarxa d'ordinadors, sinò una marca de roba interior femenina. Curiós, no? I un que pensava que l'inici d'internet estava a Arpanet...;)

La guerra d'Iraq ja es dón per començada. I es podrà seguir a ritme de weblog. Un periodista americà, Chistropher Allbitron, vol anar a Iraq, al territori control·lat pels kurds, per enviar un altre tipus d'informació, més sobre el terreny. El seu blog és Back to Iraq. Tant de bo pugui enviar un tipus d'informació diferent de la que envien els mitjans nordamericans, totalment compromesos amb la guerra. L'Allbitron vol financiar el seu diari amb donacions particulars...i per ara ja ha aconseguit 2.500 dòlars...

S'ha de dir que aquests no és tallen un pèl. Volen fer campanya a les municipals i necessiten...sous: El Partit del Karma Democràtic (PKD). Què bé s'ho passen!

Què cal per ser poeta, a part d'escriure llibres? Doncs fumar marihuana i comprar a l'IKEA. Si això ho digués jo em pendrien per boig. Si ho diu un ex director de l'ABC de Catalunya, un s'ho ha de pendre seriosament. Aquí podreu trobar l'entrevista a en Valentí Puig, on explica aquestes coses tan interessants. Ara me n'adon de que estic rodejat de poetes (compradors a l'IKEA ;). Chapeau per na Taïs Dalmau, em fa seguir les seues entrevistes amb passió.

Els que dubten de que es pot vendre per Internet es durien un bon "chasco" en llegir que la cadena de supermercats Caprabo ha venut més de 20 milions d'euros en productes d'alimentació per aquest canal. ¿Perquè es pot vendre menjar on-line? Perquè en aquest món a alguns se li fa difícil fins i tot tenir temps lliure per anar a comprar. La única solució per ells és fer la compra per Internet. I pel que es veu, hi ha bastanta gent en aquesta situació. A veure quan tarda en arribar això a la meua tranquila Eivissa...

Com haureu notat alguns, el meu blog avui ha sét caòtic. He estat fent proves per a modificar el template de Blogger, per afegir-hi nous enllaços i col·locar una nova secció: la del meu e-mail, a més de modificar els comentaris. La única manera en què Blogger feia cas dels canvis era introduint nous missatges després dels canvis efectuats a la plantilla del blog. Hi havia (o hi ha) un munt de missatges de prova. Les meues disculpes a qui es trobi aquest bullit i gràcies a la internauta que escriu Cromets. Ha estat copiant part del seu codi html que he pogut fer aquestes millores al meu blog :)

Un alucina quan veu a què dediquen el temps alguns a la Societat General d'Autors d'Espanya...Demanen als creadors d'una paròdia a Internet de l'Aserejé sobre el desastre del Prestige 369€ mensuals! Com us podeu imaginar, els creadors de l'animació no estan gaire contents...com podeu llegir aquí.

Estic en una nit de cansament de viatjar. Però el portàtil ha pogut més que jo i m'he posat a navegar. He començat a donar una volta per weblogs nous i a través d'un d'ells he arribat a aquesta pàgina d'un aficionat dels Marx més divertits. Clar, que no està sol al món...mirau sinò aquesta en anglès. Ara, que si us haig de dir la veritat, quan estava estudiant, no hi havia res que em fes més ganes de riure que un bon episodi d'"Els Joves" (o "The Young Ones"). Encara estic cercant episodis...

Tots tenim racons en aquest món per als que guardam un carinyo especial. Llocs que quan fa temps que no hi passes et remouen el cor, provocant-te tant sentiments d'alegria com de tristesa o melancolia. Recordant la pel·lícula "Un lugar en el mundo", jo no en tenc un sol de lloc. En tenc alguns...Es Cap d'es Lllibrell, la plaça de la Catedral d'Eivissa, símbol de poder i d'història i les Rambles....Sempre m'ha agradat "ramblejar", començant des de Rambla Catalunya i arribar fins al Port. Ahir vaig tenir oportunitat de fer-ho i va ser meravellós. Entre remors de cotxes, la calçada d'asfalt, fulles caigudes dels arbres i eixams de botigues, vaig tornar a sentir botar el cor. Ara em toca Palma :)

Una sentència judicial interessant. A Estats Units s'ha declarat legal la publicació de fotos de pedòfils a Internet, perquè els seus vesins coneguin la seua identitat. És una decisió difícil i controvertida. Hi ha antecedents com el d'Anglaterra, que quan es varen publicar fotos de pedòfils a un diari, es va muntar una caçera a alguns dels que sortien. En el cas dels EUA, no sembla ser el cas.

Com a periodista, m'encanta Periodistas 21. Un bon blog, i un bon lloc per reflexionar sobre aquesta professió.