El director del documental "La Pelota Vasca", Julio Medem, està patint una pressió de l'entorn del PP molt bèstia des de que va estrenar la seua pel·lícula. L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ha convocat una protesta contra ell als premis Goya. Com que vaig veure-la i crec que no n'hi ha per tant, just és passar-vos l'escrit que ha fet en Medem sobre aquest boicot.

El pitjor que li pot passar a un polític és que no parlin d'ell. Tots volen que se'n parli del que fan, ni que sigui malament (tot i que ja no els hi faci tanta gràcia). En aquest sentit, amb el Carod-Rovira ja han donat el pas. Ja té qui li agafa dominis. Podeu visitar el seu web oficial, Carod-Rovira.net i molt diferent, el Carod-Rovira.com. L'Artur Mas té ArturMas.tv com a antiweb personal i no cal oblidar la "clàssica" Aznar.net, que canvia de domini després de la retirada de la primera fila política del president del Govern. Amb el Mariano Rajoy, hi ha múltiples possibilitats, perquè ja han comprat els dominis marianorajoy.org, marianorajoy.com (on apareixia una versió "porcina" del candidat ja desapareguda i que té una interessant història) i el rajoy.org. Ara esperen ofertes.

Gràcies al Hightoro, he trobat una aplicació bastant útil per al correu electrònic, el Simple Check, un programet que et permet triar els e-mails que realment vols baixar-te del servidor i els que no, borrar-los. Una pràctica forma d'acabar amb l'spam i amb els virus abans de que sigui massa tard.

Molts haureu sentit a parlar dels foto blocs, i mitjançant Bitàcoles.net podreu tenir-ne accés a algun. A Balears, per exemple, tenim el d'en Barruf. Del que molts no en sabreu tant es que també existeixen els ràdio blocs, on es pot escoltar la música preferida per altres bloggers. Hi ha aplicacions per fer-ho com RadioBlogClub. Té una opció de cerca per estils de música. El món de les bitàcoles creix sense parar.

Via la bitàcola de Bradomín, he descobert un manual de seducció (per hòmens), una sèrie de consells per convertir-se en un Matxo Alfa, el mètode Jiménez Losantos per convertir-se en un símbol sexual.

Tothom interessat en l'aplicació de les noves tecnologies al sector públic hauria de visitar de quan en quan un bloc especialitzat en aquests temes: Informàtica Municipal. Sempre s'hi pot trobar alguna cosa d'interès, més quan un troba a faltar Red Pública, del col laborador d'Infonomia.com Roc Fages. Una atra columna més per la qual s'ha d'pagar.

Toca desenvolupar una mica més quin anàlisi faig de la dimissió d'en Carod. Crec que ara toca més que mai treure del calaix una cita d'en Josep Tarradellas, que a l'inici de la trancisió deia que estava disposat a tot, menys a fer el ridícul. De l'actuació de l'ex conseller en Cap poc s'ha dir: la prudència i la valentia poder anar unides. La suma de prudència i valentia està bé, però la valentia sense prudència pot tenir resultats desastrosos.

Ara em toca el moment del però. Les notícies que han sortit als diaris avui afirmant que ha estat el Govern central qui filtrà la notícia a l'ABC em semblen preocupants en extrem. L'ús d'informació dels serveis d'intel ligència com a arma electoral i política (l'objectiu d'aquesta polèmica no era el Carod) em sembla del tot censurable i posa en questió moltes coses de la qualitat del nostre sistema democràtic. A què s'està disposat per retenir el poder? On estan els límits? Si la resposta és no n'hi ha d'haver, hi ha motius per sentir-nos preocupats, i amb raó. I això no té res a veure amb la ingenuitat. Ara, que estam assistint a una cerimonia de la confusió (tantes veus, tantes teories) que ens hauria de molestar a tots.

La sortida que han triat a Barcelona per salvar el Tripartit, que durant unes hores semblava trencat, no sembla la pitjor opció, tot i que no deix de pensar qui serà més beneficiat per una campanya electoral centrada en el tema basc després de la cagada d'en Carod: ERC o el PP? Vivim temps en que el matís sembla perillós, però ara més que mai convé escapar-se del bloquisme i dels debats maniqueus.

Els problemes d'Euskadi necessiten solucionar-se amb acords polítics amplis, que incloguin tant nacionalistes com partits estatatals. Per aconseguir-lo, és necessita de tot; diàleg, paciència i perseverància. El que sobra és la demonització de l'adversari. Digui's PP. Digui's ERC.

Bé, bé, comentava amb en Carles que mai arribariem qui i com va filtrar la reunió d'en Carod i aquí en donen algunes pistes...Ara, que qui sigui un amant del marro fort, hauria de llegir avui l'E-Notícies. I és de destacar Vilaweb, amb el recull de premsa que ha muntat sobre la questió, amb links a com s'ha seguit la notícia a l'estranger. Anau ràpid, que aquests links només serviran unes hores ;)

En Carles, l'home sense sensei, torna a l'atac. Podeu trobar-lo aquí

Tot això de la destitució d'en Carod m'ha demostrat de manera crua un parell de coses que tenia interioritzades sobre qualsevol procés de pau a Euskadi. Primer, que sense el suport o el silenci d'algun dels principals partits espanyols, qualsevol iniciativa, per molt noble que sigui, fracassarà. Es necessita l'acord tant a Euskadi com a Madrid. Segona, una obvietat, però que ens acosta a poc a poc a l'abisme: el terrorisme és ara per ara arma electoral i política. Mentre això no es solucioni, anirem de mal en pitjor. Ara, que cada cop em queden menys esperançes d'un canvi.

De veritat, crec que el cap de la campanya electoral del PP, Gabriel Elorriaga, hauria d'enviar un regalet al Carod-Rovira pel gran favor que els hi ha fet. Un ramet d'Interflora li permetria quedar molt bé. La seua reunió amb ETA ha situat el debat polític precisament allà on més efectiu és el missatge del Partit Popular. De retruc ha creat una crisi a l'interior del Govern tripartit català i ha posat en un compromís els seus teòrics aliats, enfrontant PSC i PSOE sobre la destitució d'en Carod. Chapeau.

Escric abans de que acabi la reunió del Govern de la Generalitat i no sé encara com acabarà tot. Tres reflexions, en tot cas. Primer, com es pot ser tan ingenu d'acceptar una reunió amb ETA en plena precampanya electoral? Com tothom s'imagina, és el moment de l'any on tots els polítics són més receptius al diàleg.

Segon, amb una ETA debilitada, que "només" ha causat dues morts al 2003, perquè s'ha de donar oxígen al seu aparell militar? Mentre ETA consideri que pot obtenir algun rèdit, mai triomfarà el sector més partidari de la via política i de l'abandó de la violència dins Batasuna.

Deix apart l'evidència de que la continuació de l'estratègia de socialització de la violència a Euskadi, amb la persecució i mort de regidors de PP i PSOE, i la darrera oferta de treva a canvi de pactar el PNB, EA i Batasuna, que hauria tengut com a efecte el trencament definitiu de relacions entre els Governs de Madrid i Vitòria (i un argument per suspendre l'autonomia basca), no són cap prova de bona voluntat per part d'ETA. Tot el contrari. Motius més per justificar l'acció policial.

Tercer. Si el Carod volia Zapatero de president (una cosa certament difícil), recolzat per una àmplia coalició de forçes progressistes i nacionalistes, ha aconseguit fomentar l'efecte contrari. Res, que s'ha lluit.

Estic provant un nou editor de notícies al blog, que em permet també afegir fotografies, el Bloggar. Per ara, funciona genialment bé. M'estalvia temps: ara ja no haig de connectar-me cada cop al web de Blogger per penjar o modificar els comentaris. Per cert, just és citar a qui em va recomanar el programa, na Karin, de Nenagenia. Moltes gràcies!

Tenc sentiments contradictoris sobre aquesta entrevista a l'hoteler Gabriel Barceló al Diario de Mallorca. Primer de tot, que no sé fins a quin punt el que diu és la realitat, perquè no és ell ja qui porta la gestió diària del grup Barceló, una de les companyies hoteleres més importants de Balears i de l'Estat. Parla de que ja fa 15 o 20 anys que els hotels mallorquins no són rendibles i que el turisme estarà estancat durant anys. Jo no crec gaire en la gent que treu la bolla de vidre i t'endevina el futur, perquè ja he vist prou cagades per no posar-me en guàrdia.

Defensa l'expansió internacional dels grups hotelers illencs -amb la que estic plenament d'acord- i també diu que es podrien tancar hotels i reconventir-los en habitatges, proposta que no em sembla una locura, tot i que encara hi ha necessitat d'esponajament a algunes zones (=enderrocar edificis).

Se'm fa difícil, però, creure que l'hosteleria illenca no és rendible. Si no ho fos, amb què han pagat els crèdits amb que han engegat l'expansió internacional? Es parla moltíssim de turisme a les Illes perquè vivim d'això, però molts dels que en xerren no en tenen ni idea. I qui en sap no obre gaire la boca. O almenys no s'ho publiquen als diaris d'aquí :)

El divorci no és cap negoci. I si no vos ho creis, preguntau-li a la dona que haurà de passar 3.000 euros al mes al seu ex marit, per compensar la seua pèrdua d'estatus social (=ja no està forrat). Homes del món, pel vostre benestar futur, trobeu una dona rica. Si sou feliços, de meravella. I si no ho sou, podreu demanar al jutge que us mantengui, perquè el Canal Satélite i el fútbol dels diumenges entra dins de la categoria de drets humans irrenunciables ;)

Ah! No us oblideu de presentar la demanda de divorci a Lleida. Els jutges de per allà estan acostumats a aquestes sentències ;)

David Rowe guanya Goliat Microsoft. Un jove canadenc de 17 anys, Mike Rowe, registrà un domini per a la seua petita empresa de disseny web que, ves per on, es pronunciava de manera similar a Microsoft, Mikerowesoft.com. Microsoft amenaçà amb portar-lo als tribunals si no cedia aquest nom a l'empresa i ves per on, es muntà un sidral, anunciat per mitjans de tot el món (mirau La Prensa, d'Argentina), on la companyia de Bill Gates tenia totes les de perdre. I ha perdut.

Tot i que Mike Rowe d'angelet no té res: demanava 10.000 dòlars (quasi dos milions de pessetes), per vendre el domini. Ara han arribat a un acord, del que no han explicat tots els detalls. L'únic que sembla clar que l'únic que ha perdut és el Goliat informàtic. Tanta ganes ganes de donar feina als advocats de Microsoft a Canadà i el que deuen haver perdut en prestigi deu superar en molt els 10.000 dolarets de res que demanava en Mike Rowe, que ara no contesta als mitjans...perquè ha de preparar els exàmens.

L'amic Pere Quintana ha fet un logo amb el que estic plenament d'acord. Avui, per primer cop des de que ja fa un any i mig vaig posar en marxa aquest bloc, posaré una imatge a un missatge.

Acab de veure el debat d'Àgora sobre català-valencià-balear. M'ha fet somriure la defensa que feia l'Artur Ahuir, ex blavero i ara a l'AVL, de la unitat de la llengua, però respectant al País Valencià les formes de la seua terra. Si estam d'acord, Artur :P De fet, crec que 3 i 4 fa molt de temps que treu llibres usant aquestes formes valencianes :D Precisament aquest tipus d'argument són el que he trobat en falta a Biel Mesquida a l'hora d'atacar les darreres mesures del Govern balear. Pens que en Miquel Melià, director general de Política Lingüística de l'Executiu illenc, ha sortit molt millor del que es podia esperar.

Tots aquests debats suposen la repetició d'arguments molt ben coneguts per tothom i encara que la repetició aconsegueix fer tragar coses impensables a la gent, jo prefereix quedar-me amb els fets. Fa unes setmanes vaig conéixer una estudiant txeca de català per Internet (vaig trobar l'agulla en el paller) i bé, després de superar l'estat de shock per com dominava la nostra llengua, em vaig enterar que hi ha un mallorquí a sou del Govern d'Andorra ensenyant la nostra llengua a la República Txeca. El grup d'estudiants fins i tot té pàgina web, de nom Ep!. I ràdio on-line, que no és poc. Aquest és el meu petit homenatge a aquesta gent.

Aquests dies estic recuperant estones perdudes de connexió a Internet. Entre les troballes, blocs que m'han agradat molt. Us en donaré tres. Tranquils, que no seré un segon Borjamari. El primer, Tros de Quòniam, la bitàcola d'Antoni Ibáñez, autoproclamat filòsof lletr@ferit, que sempre aconsegueix posar la punta de picant als seus posts que et fa ganes de dir la teua. I quan dic picant pensau bé ;) Després, Los 3, un diari interactiu on es nota el gust d'aquesta gent per coses que jo he estimat també molt, com els còmics, la discussió sobre noves tendències i el dret de tot humà a ser una mica freakie. I perquè vegeu que un segueix al Josep Pla i segueix sent un illòman, he pegat un bot a Austràlia i he trobat aquesta bitàcola del "primer ministre" John Howard, on es "sincera" davant la població. Disfrutau-les :)

Posats a deixar fer a la gent, els Correus britànics, el Royal Mail, deixaran que qui estigui interessat s'imprimeixi els seus propis segells. El sistema es diu Smart Stamp i funciona baixant-se un programet a l'ordinador, que control·larà quina és la despesa que fas. Fins i tot es dóna la possibilitat de modificar els segells per incloure-hi, per exemple, el logo de la teua empresa. És una idea original, la veritat.

Us recordau que tot aquell pànic que va provocar el passat Nadal en els serveis de seguretat nord-americans la no aparició d'un passatger en un vol París-Nova York? Doncs ara resulta que era un innocent comerciant indi. Així ho relata un periodista de Tele 5 que treballa des de fa anys a l'Orient Mitjà, Íñigo Sáenz de Ugarte, que dóna l'enllaç al diari indi on es va publicar la notícia. Pos el seu blog al meu llistat de links, perquè els seus missatges són prou interessants i allunyats del que es sol publicar darrerament.

L'amic Nando m'ha descobert un magnífic curtmetratge, que ha guanyat la desena edició de Cinemad, de Madrid. Donau-li un cop d'ull, val la pena. Tracta sobre aquesta font inesgotable d'anècdotes que són les floretes a les dones. Té sorpresa final :) Es diu Mi Señora i l'ha fet en Juan Rivadeneyra.

Els que estigueu més al dia de les notícies de la xarxa, us haureu enterat de que Cuba ha restringit l'accés a Internet. S'han tirat damunt del Govern cubà, entre d'altres, Amnistia Internacional. El més surrealista, però, han estat les justificacions dels de Fidel Castro. Ho fan com a mesura de protecció contra hackers i virus. Ho podeu llegir aquí. Uns altres que es pensen que la gent és idiota.

Com s'estan acostant les Falles, aquí vos pas un enllaç d'una candidata a fallera major. No té pèrdua, cregueu-me. I en aquesta altra pàgina, la mostra de com pot ser de dur avui en dia ser l'Aiatollah del Rock.

Estic entre trist i indignat per la notícia de que es crearan dues línies d'ensenyament a l'ensenyament primari. Que podem facilitar la divisió en dues comunitats a les illes, els que parlam català i els que parlam castellà. M'ha semblat molt curiós que s'hagi presentat tot de forma tan poc clara, perquè encara queden un munt de preguntes sense resposta. Fins a quina edat s'establirà aquesta doble línia? Com s'establirà quan falten escoles i aules per tot Balears? Em crida l'atenció que el PP començi a desmuntar coses que havien aprovat anteriors governs seus. Em crida l'atenció i em preocupa. Fins on volen arribar?

Punt i apart mereix la proposta de llevar competències a la UIB per donar-se-les a l'Institut d'Estudis Baleàrics, questió que pot obligar a una reforma de l'Estatut d'Autonomia (si ho volen fer bé, clar). El coneixement i promoció de les formes autòctones em sembla molt bé (a l'inmensa majoria de llocs ja es fa, perquè no hi ha una altra manera de que la gent s'estimi la llengua), però m'agradarà igualment veure com s'aplicarà això a Eivissa quan la majoria del professorat és valencià o mallorquí, perquè no hi ha prou mestres eivissencs...Un pensa que amb això només es volen cobrir les espatlles per fer altres coses.

Es fa avorrit parlar en excés de política. Perdonau si ho he fet aquests dies. Llegint Això és Can Bum m'enter d'algo que afecta a la meua butxaca, cosa sempre vital. Les companyies de telefonia mòbil asseguren que fer telefonades perdudes seguirà sent gratis. Esper que sigui així. Amb els 20 i pico d'euros que pagam cada mes de quota de manteniment a Telefònica en tenc més que suficient de "regalets".

Finalment no hi haurà Pacte progressista al Senat a Eivissa. Hi ha hagut reaccions de tot tipus a la ruptura de la coalició progressista després de dues victòries i dues derrotes en vuit anys. Pel que sé, el comentari generalitzat dins tota l'esquerra era que tant junt com separats, la victòria del PP es donava quasi per descomptada. En aquest sentit, la il·lusió i les perspectives de victòria no eren gaire abundoses. El que m'ha cridat l'atenció és la forma com ha gestionat el PSOE la ruptura. Presenta un candidat desconegut, Carmen Ferrer Camacho, que poc abans o durant les negociacions es dóna d'alta al seu partit, i que com es parlava de que era independent, és acceptat per IU, ENE i ERC. Quan es descobreix que és socialista, l'acord sobre aquesta persona es romp. Però els socialistes han aconseguit fer coneguda aquesta dona que, fins abans de les negociacions, ningú sabia qui era, i la posen com candidata seua. Han trencat la baralla amb guanys, que era el que volien. A costa de la confiança dels seus socis, tot i que s'ha tingut molta cura en separar la governavilitat de Vila i l'estabilitat dels grups municipals del Pacte d'aquesta negociació.

Constatat això, serà interessant veure quina relació de forces s'estableix entre el PP, PSOE i el Pol d'esquerres que ara negocien IU, ENE i ERC. Els resultats de les eleccions al Senat, si es presenten aquestes tres forces, pot marcar l'evolució política fins al 2007. I encara no s'ha parlat de qui serà el candidat del PP.

Dos exemples de com està el panorama polític a Mallorca i de com UM s'adapta de meravella (massa de meravella) als nous temps. Vota en contra del manteniment de Som Ràdio i també vota en contra de la proposta de rebutjar l'acord del Govern de separar català i valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes. Ho podeu trobar aquí.

Com finalment s'aclareix el panorama electoral a Balears, avui farem un mini-estudi electoral. Les Illes pujam diputats per l'augment de població: triarem vuit diputats en comptes de set, com fins ara. El repartiment tradicional ha estat entre el PP i PSOE: abans la relació era de 4 a 3 a favor del PP i al 2000, després del primer toc d'avís al Pacte de Progrés, passà de 5 a 2. Amb l'augment, hi ha mitjans a Eivissa que donen per fet que el vuitè serà pel PSOE. Però clar, hi ha un nou jugador a les eleccions: la coalició Progressistes de Balears, que negocien encara PSM-EN, IU, Els Verds i ERC (amb problemes amb els ecologistes i Esquerra).

Si es dona un cop d'ull als resultats de les eleccions generals, es veu que per tenir un diputat a les Illes es necessiten a l'entorn dels 39.000 vots. Els recull aquesta nova coalició. Mirant els resultats del 2000 sí (tots junts sumaven 49.728 vots). Aplicant la Llei d'Hondt; el PP mantindria els 5 escons; el PSOE en tindria 2 i Progressistes de Balears 1. On es jugarà la campanya? L'escó més "dèbil", en teoria, es el cinquè del PP, que obtingué amb una resta de 42.869 vots. Qui se'l "juga" amb ells? La coalició d'esquerres? No. Per poder aspirar a tenir un segon diputat, haurien de tenir més de 80.000 vots. Mirant el panorama polític actual, aix? sembla prou difícil. En canvi, el PSOE sí que sembla tenir possibilitats. Mantenint vots el PP (no crec que baixi molt dels resultats del 2000, que ja varen ser magnífics), necessita tenir 13.000 vots més i aconseguir 129.000 vots a les Illes per obtenir el tercer diputat.

Aquest fet em donà que pensar quan n'Antich decidí presentar-se com a cap de llista al Congrés per Balears. D'acord en que la situació interna del seu partit no és bona i que ja n'estava fart de bregar amb els seus, però avui dia segueix sent el millor cartell electoral que pot presentar el PSOE a Balears. Potser també han comptat amb això a l'hora de decidir-se. Si el formenterer José Ramon Mateos, número 3 de la llista, vol ser diputat a Madrid, el PSOE ha apostat fort perquè ho sigui.

El nou repartiment d'escons entre províncies pot donar sorpreses. Qui està millor col·locat per obtenir el diputat adicional de Girona, si manté els vots, és CiU. A Astúries i Pontevedra, el PP pot perdre un escó a l'haver-hi menys diputats, però a Las Palmas, els populars ho tenen tot de cara per aconseguir el nou diputat. S'ho jugaran amb el PSOE. Curiosament, les enquestes donen millors resultats al Zapatero que a l'Almunia. Si aconsegueix els resultats que li donà ahir La Vanguardia, en tendria suficient per seguir de secretari general. Tot i així, en Rajoy ho té tot a favor per succeir a Aznar.

Si teniu un Diari de Balears o El Punt a mà, us recoman de veres que doneu un cop d'ull a un magnífic article d'en Martí Crespo al suplement Presència titulat "Censura Virtual". Parla de com un jugador del Sims online, Peter Ludlow, professor de lingüística i filosofia, ha estat expulsat com a jugador de la versió per internet del joc. Ludlow, que rebia el nom d'Urizenus, ocupava el càrrec de director del diari digital Alphaville Herald, un blog on es dedicava a treure els personatges menys recomanables de la ciutat sim on-line. Avisava de l'existència d'especialistes en blanqueig de sous, prostitució, sadomassoquisme, corrupció de menors i extorsió a nous jugadors, entre d'altres "joies". És molt revelador que qualsevol nou món acabi tenint els mateixos defectes del vell ;) Podeu llegir l'entrevista que va fer a una madame virtual, Evangeline.

Clar, que a l'empresa que fa el Sims online, EA Games, no li va fer tanta gràcia que es publicités la cara fosca del joc. Conclusió: que el Peter s'ha quedat fora. Molt revelador aquest article del Crespo, molt.

Els que sabeu anglès, llegiu aquest post d'un weblog iraquià, Healing Iraq. Parla d'un cas en que les tropes d'ocupació americanes han tirat a l'aigua a dos homes. Un d'ells, de 19 anys, no sabia nadar i es va ofegar. S'han ficat denúncies pel mig i es veu que finalment, s'ha iniciat una investigació. Llegiu-lo amb tota la prevenció del món, perquè, evidentment, és una veu interessada (és familiar del mort).

Més que premis Guinness, de vegades semblen Premis Sadomassoguiness. Un alemany es va passar 40 hores seguides cantant cançons de n'Elvis Presley. Esper que no acabàs amb el "Don't be cruel" ;) Per cert, dedicat a un involuntari jurat de concursos de misses, aquí hauries d'haver estat! :D

Com sempre, en Josep Melià encerta al parlar d'un dels fets més comentats darrerament al panorama social illenc: la marxa de n'Antoni Mir de l'Obra Cultural Balear. Comenta vàries coses, alguna d'elles genial i mai prou comentada, com el malaltís mecanisme que afecta a alguns que veuen amb més interès els nomenaments del Govern de la Generalitat que el que fan el Govern balear o els consells, cosa que reflexa un sentiment d'autoodi prou profund. Es queixa també de que en Mir no hagi arribat a un lloc més important per l'oposició de gent de les Illes (d'Esquerra Republicana, es suposa).

El que no té en compte en l'article és un mecanisme prou recurrent en l'acció política: el sectarisme. Quan es guanya, la gent dels partits reclama la seua part del pastís. Si tens el carnet, vas (vols anar) endavant. En cas contrari, et quedes clavat, a no ser que tenguis algun bon padrí (en el cas d'en Mir, el tenia, el millor, en Carod Rovira). La gent d'Esquerra a Balears s'esperava el lloc d'en Mir per en Bernat Joan, una de les seues figures públiques més conegudes. Però no ho ha aconseguit. Podeu treure conclusions. Aquesta regla de la que parl no té perquè ser absoluta, però per no atiar més el foc de l'autoodi i del caïnisme que molts cops predomina a les Illes, haig de dir que és una pràctica que compta amb prou seguidors fora de Balears: n'Alfonso Guerra en va ser un dels més aventatjats practicants i en el cas del PP, segur que us surt més d'un nom. I en el cas de França, on podies conseguir més fàcilment un pis a París depenent del partit a que pertanyies, ja ni us diré. La única diferència entre el que passa a les Illes amb el que passa a l'exterior és que feim el mateix, però tenim tendència a ser més papistes que el Papa. Si hem de ser sectaris, encara ho som més que a la Península. Si s'ha de ser de dretes, també. I si ja parlam de les esquerres, què hem de dir!

Sobre l'observació que fa de que moltes crítiques a en Mir, en el fons, són interessades i ataquen tot el que és i representa l'OCB, totalment d'acord.

Ser detectiu ja no és el que solia ser. Jo havia crescut amb la imatge d'un detectiu com la d'en Mike Hammer, macarra amb estil, o la d'en Màgnum, l'home de les camises i el bigot impossible. Resolent assassinats, fent maniobres d'especialista amb el cotxe i salvant damiseles en apurs (o caçant-les in franganti amb l'amant si el marit paga bé). Però Tarragona és diferent. Ara la feina del detectiu és empaitar als propietaris de cans que no recullen la merda que deixen al carrer o que no els duen ben lligats. Els hi faran fotos on quedaran ben retratats (perquè la hisenda local els hi faci un regalet). La veritat és que ser un porc és cada cop més difícil. Posats a demanar coses als detectius (els deuen pagar molt bé per responsabilitzar-se d'aquest marró), a part de fer fotos, els hi demanaria que donàssin una bona clatellada als amos dels cans, que acabaria amb la frasse: "dolents, dolents, no heu de fer això". Amb el permís de l'animal, clar, que si és espècie perillosa ja tendrem el drama servit :D

Una altra prova de la gran capacitat anglosaxona de trobar una sigla per qualsevol cosa. En aquest cas, un model de relació de parella. Diumenge, llegint el diari, em vaig enterar que som un LAT. Què vol dir? Living apart together (Vivint separats però junts). Que tens una relació amb una parella amb qui no vius dins un mateix pis per voluntat pròpia. Deixant de banda els exemples que treuen, algun d'ells ben poc afortunat, vaig trobar molt interessant que es debatés sobre algo tan proper i a la vegada tan nou. La definició de família i les formes de parella i convivència estan canviant molt. Moltíssim. Fins i tot a llocs que havien estat tan tradicionals com les Illes. Tot i que jo i la meua parella no som en Henry Miller i n'Anaïs Nin (un altre dels exemples precursors d'aquest tipus de relació), sabeu què? Jo estic molt content d'estar com estic. La vida són quatre dies: esforçem-nos en disfrutar-la i en fer feliços els que ens envolten.

Sembla que s'està posant de moda la combinació de dues tecnologies a Estats Units: la telefonia sobre IP i les xarxes sense fils. Pel que compten a Baquía, s'estan aconseguint estalvis importants en la factura: una empresa passà de 630.000 a 6.000 dòlars de consum. L'ús de la telefonia IP a les empreses no és cap secret: les mateixes companyies telefòniques ho fan, segons he llegit algun cop, tot i que cobrant-te el mateix preu que sempre, clar ;)

Sempre he estat enamorat del reproductor portàtil de MP3 d'Apple, l'IPOD. Però el preu que té (més de 300 euros) sempre m'ha fet ressistir. Ara diuen que el capo di capi de Can Macintosh, l'Steve Jobs, està preparant una versió més barata, per extendre el seu ús. Ja començen les tentacions...fins i tot abans de que et donin l'oportunitat de caure en elles...:)