Un gran poder ha de comportar al mateix temps un grau alt de responsabilitat i d'autocontrol. Clar, que amb el temps, com avisava Galbraith en els seus llibres, tothom oblida les lliçons de l'història i torna a repetir els mateixos errors. Sobta que en temps com els passats, d'afició a les retallades de personal per mantenir la competitivat, els únics que no s'apretaven el cinturó i moderaven gastos eren els alts executius i grans figures de l'empresa privada d'Estats Units. Aquí podeu llegir una notícia on es fa esment de les desmesurades despeses d'alguns d'ells.

Per cert, molt recomanable aquest article d'en Josep Melià sobre el vot anti-PP i la seua importància en les eleccions del mes que ve.

Només cal donar un cop d'ull a quins diaris es llegeixen al metro per veure com de profundament s'ha ficat la premsa gratuïta dins el mercat. A Barcelona, la principal victima dels diaris gratuïts va ser El Periódico, que va disminuir vendes per això. Alguns ja li veuen orelles al llop i per evitar que apareguin a les seues ciutats, prefereixen ser ells qui treguin al mercat el primer diari de franc. Això ha passat a Navarra amb l'editora del Diario de Navarra, que treu ara un diari gratuït per evitar que el Metro o el 20 minuts entrin a Pamplona. Ho podeu llegir a Cibereuskadi.

Un pot discutir la qualitat del producte: pens que els periòdics de franc estan fets a mida de gent que no llegia premsa habitualment, però està clar que no desapareixeran. Almenys mentre la mamella publicitària segueixi donant euros.

El panorama polític està prou patètic aquests dies, amb un barroer recurs a l'insult personal com a principal argument per a convèncer la gent. Les afirmacions del president murcià de que Pasqual Maragall era un borratxo, o les de la ministra Valdecasas titllant d'assassins els dirigents d'Esquerra Republicana mostren fins on s'ha arribat. En els dos casos s'han disculpat (en un cas, que diu molt de la persona, per fax), però són mostres d'una mala manera de fer política que comença a tenir massa seguidors, i no només al Partit Popular. Una altra banda on s'ha fet la mateixa equació ETA=ERC ha estat a les Corts Valencianes, on una parlamentària del PP va usar aquest argument com a ariet contra els socialistes. Sense disculpar-se en aquest cas.

Hackejar telèfons mòbils mitjançant la tecnologia Bluetooth s'està convertint en una nova moda. Podeu llegir aquí l'article de Diario TI que en parla :)

No deixa de sorpendre'm l'evolució de la situació interna d'Unió Mallorquina. Sempre havia donat un gran crèdit a la capacitat de maniobra política de na Maria Antònia Munar, però el que fan darrerament, em fa dubtar de que sigui tan grossa, o simplement, passa que la realitat no es pot planificar. En plena precampanya fan una remodelació de l'equip de Govern del Consell mallorquí per llevar el càrrec als darrers representants del sector crític que hi quedaven. Ara, el darrer clau en aquesta particular estratègia, aquesta setmana, ha estat l'apertura d'un expedient disciplinari als principals representants d'aquest corrent, entre d'ells en Josep Melià, que, precissament, és un dels que menys ha obert la boca, almenys públicament, criticant UM.

La meua experiència indica que tirar-se els trastos en campanya no és la millor manera de presentar-se a unes eleccions. Ara, els crítics contraataquen i ja han pres mesures a Campos i sa Pobla.

Un dels negocis que millor funciona a Internet és el del sexe. L'extensió d'Internet, de fet, ha revolucionat aquesta indústria. És interessant com reflexiona sobre això en Larry Flint, de Hustler, que entrevisten a la revista Wired. Assegura que un 80% del seu negoci es fa a la Xarxa.

Els darrers rumors de política estatal que apareixen a El Semanal Digital: el PSOE té algun material addicional sobre la reunió ETA-Carod que pot usar en contra del PP, i l'ex-davanter del Madrid Butragueño, possible ministre d'Esports en un Govern Rajoy.

Probe Alejandro Sanz. 19.500 persones (per ara) li demanen que deixi de cantar. Una col·lecció molt curiosa: seguidors del generalísimo veneçolà Hugo Chávez, manifestants contra el cànon als CDs de l'SGAE (que Sanz recolza), enemics de cantants tan diversos com el David Bisbal, Enrique Iglesias i El Fary...només falta un post de l'abat de Montserrat...S'ha creat l'"Alianza por un mundo sin Alejandro Sanz".

Resulta que el cantant del "Corazón partío", en la seua gira americana (ha fet un concert a Caracas), ha declarat que l'Hugo Chávez no li agrada gens i que si tres milions de persones li demanaven que ho deixés -l'oposició veneçolana recollí aquesta quantitat de signatures-, ell deixaria de cantar. L'efecte entre els chavistes ha estat previsible i els aliats, del més curiós. Ara, que tres milions....tres milions a favor de que el Sanz calli?? :P Que digui el que vulgui, vaja, faltaria més.

No sé si l'Alejandrito llegeix La Malla, però una admiradora ja li ha deixat el seu número de mòbil :D En fi, que la millor fauna, la que no tanquen als zoos: l'humana.

La Universitat Carnegie Mellon, d'Estats Units, acaba de fer un robot, la Valerie, recepcionista. Tu pots parlar amb ella a través d'un teclat. Ella et contesta usant la seua veu "informàtica". Això deu ser una resposta als cabrejos dels estudiants per les cues del dia de matriculació :P

El Govern balear acaba d'anunciar que posarà pulseres amb GPS als maltractadors de dones i a les que han estat amenaçades. Esper de tot cor que això funcioni.

Si aquest fotomuntatge de portada és periodisme, jo som la Mare de Déu de Lluc. Quina vergonya! El Col·legi de Periodistes ja ha enviat la seua opinió sobre aquest vòmit.

En Jordi, de Gumets, ha fet la seua particular versió de la portada, potser l'Anson el contracta :P

Sap molt de greu tot el que està passant amb l'Institut Ramon Llull, a prop de la desaparició per morda de la lluita política entre els governs de la Generalitat de Catalunya i el Govern balear. El símbol de la cooperació per a promocionar la llengua catalana a l'exterior, unint el Principat i les Illes, està a punt de desaparéixer, com expliquen avui a Diari de Balears. Sent que tots (PP i Tripartit) tenen part de culpa en el que està passant, i m'entristeix que una institució tan necessària i que ha costat tant de construir se'n vagi al carall massa fàcilment.

Interessant reflexió fa en Xavier Rius al seu editorial d'avui de l'E-Notícies. Potser ha arribat el moment d'un Govern d'unitat, incloent a CiU. No tenc cap dubte de que seria la via ràpida per tancar tota aquesta discussió i mostrar unitat a Catalunya per afrontar la situació generada per la treva parcial d'ETA. Igualment, seria una agrupació que sumaria forces per donar un missatge alternatiu sobre el futur d'Euskadi diferent al que llença actualment l'Aznar. Una altra cosa és que aquesta idea interessi a tothom.

Per cert, molt lúcid aquest post d'"ETA lleva las riendas" al blog d'Internet-Política

Escric en calent i veig que em falten elements per acabar de jutjar la situació. ETA ha dit avui que no matarà més a Catalunya (consultau aquí el comunicat sencer). Els terroristes estan dèbils, ja no poden matar com abans (3 víctimes al 2003), però sí que poden fer esclatar bombes polítiques i anunciar treves "trampa" com la que han anunciat ara. L'efecte d'aquest anunci en plena precampanya ha estat (i estarà) devastador. ETA, finalment, ha aconseguit el que volia: protagonisme. Els extrems polítics es potenciaran, el Tripartit de nou queda en dubte, i es torna a situar els socialistes -grans objectius d'aquesta crisi- entre l'espasa i la paret. Se'ls vol separar dels nacionalistes i independentistes democràtics. Per ETA, com pitjor vagin les coses, millor. I els ha funcionat. "Parlant s'entén la gent", deien des d'Esquerra per justificar la reunió amb ells. El problema és quan un dels dos (ETA) no té cap intenció de jugar net i ho ha demostrat amb aquest terratrèmol polític usant el secretari general d'ERC. En Carod caigué en la trampa i ara tots patirem els efectes: el diàleg es fa més difícil. Si l'Ernest Lluch aixequés el cap... Ara queda veure com afecta això el Tripartit: Zapatero demana responsabilitats.

He estat donant una mirada a les pàgines personals dels candidats a la presidència del Govern. En el cas d'en Rodríguez Zapatero, me n'he emportat una decepció. La web del seu partit és molt més clara i informativa. En el cas de la plana del candidat Rajoy, el resultat és, tècnicament, molt millor, encara que hi ha detalls que he odiat, com són les dues presentacions diferents en català i valencià. Per cert, que un senador del PP asturià també manté weblog a Blogger. El podeu trobar aquí, dedicant floretes a ERC.

En el cas d'Esquerra Unida han aprofitat les generals per reformar el seu web, que ara queda molt més decent i modern que abans. En el cas de Catalunya, Iniciativa opta per repetir el mateix esquema de web de les autonòmiques amb Joan Herrera. CiU presenta un bon web per al Duran, amb una acertada combinació d'imatge i text que en el meu cable de 135 kb ha tardat poc en baixar-se. Carod-Rovira.net segueix encara amb la mateixa estructura que abans de les eleccions.

En el cas de Balears, oblidau-vos de disseny en el cas de la Plataforma Progressistes de Balears. Aquí teniu la pàgina els de la plataforma de suport. Millor és (i senzilla) la vertadera web de la coalició.

És un servei especialment pensat per a estressats el de fer la compra on-line. I es veu que de gent amb estrés i poc temps lliure, n'hi ha un bon grapat. El servei de Carrefour online va tenir 137.000 clients l'any passat, generant ingressos per valor de quasi 20 milions d'euros, expliquen a Iblnews. Alguns amics meus han fet servir el servei de Condis i funciona prou bé quan no pots invertir mitja hora en anar de compres. Ara, que això val amb el menjar enllaunat i envasat. Per la fruita i la verdura fresca, encara res pot competir amb un mercat.

Aquesta tarda toca anàlisi de política balear. La manifestació d'ahir a Palma ha estat una mostra de com ha acabat ja l'etapa de resignació a l'esquerra per la pèrdua del poder a Balears. Aquest despertar, que ha demostrat una important capacitat de mobilització (més des dels moviments socials que dels polítics), també s'ha vist afavorit per una agressiva forma de governar del PP, que ha obert molts flancs de batalla en temes políticament "coents" que abans del 99 hauria evitat afrontar d'una manera tan directa.

Com que els periodes electorals (que duraran fins les europees de juny) no afavoreixen en cap cas l'arribada d'acords, és de preveure uns mesos d'alta tensió entre el PP i els partits d'oposició. El front territorial no serà l'únic. La televisió autonòmica balear, el projecte extensament anunciat per en Jaume Matas, serà un altre punt important de batalla política en el futur. Aquí l'error del PP ha estat considerar que ho tenia tot fet, quan en el Consell d'Administració de la futura televisió no disposa de majoria absoluta, el que l'obliga a pactar amb Unió Mallorquina o el PSOE. El suport d'Unió Mallorquina, com bé sap tothom a Mallorca, mai és barat d'aconseguir. I més quan ha tengut que suportar bona part del desgast de decisions com la construcció d'autovies i li ha tocat de refiló la nova batalla de la llengua a les escoles.

Les eleccions de març (fixau-vos sobretot en els resultats del Senat, els més assimilables a unes autonòmiques) donaran una pista sobre l'acceptació o refús del nou Govern i la fortalesa o feblesa dels partits d'oposició a les Illes.

En el cas d'Espanya, segueix veient molt difícil la configuració d'un Govern PSOE-IU-PNB-BNG-ERC-CIU (i altres) com a alternativa al PP. En Rajoy segueix tenint-ho tot a favor per ser president del Govern. La pregunta que cada cop em resulta més difícil de contestar és si en Zapatero sortirà viu d'aquests comicis, cosa que abans veia quasi impossible. Si el PSOE puja com anuncien les enquestes, serà difícil que ningú li vulgui plantar cara dins el seu partit. I això pels seus aliats entre els socialistes, com en Pasqual Maragall o Francesc Antich, ja seria una "victòria", a més de suposar la seua consolidació com a alternativa al PP.

La desaparició del monopoli de Telefònica en els serveis d'informació i la desaparició del número 1004 ha tengut els seus efectes en la aparició d'una multitud de números als que pots demanar per trobar un telèfon. En tot cas, segons on truquis, pots trobar-te amb una factura sis o set vegades més cara. Aquí podreu trobar un interessant article de la revista Consumer sobre el tema.

Poc a poc, sense fer gaire remor, el software lliure s'està endinsant en el món empresarial i professional, un dels forats que li quedava per cobrir, el repte d'anar allunyant-se dels cercles d'iniciats en la informàtica. Val la pena promocionar la feinada que estan fent a Bulma, des de Mallorca, coordinant el projecte de Bulmagés, un programa de comptabilitat per a Linux. Els impulsors del projecte pensen que passar de Windows (o Mac) a Linux és un pas que no es donarà a una empresa d'una forma radical, sinò que es farà de manera progressiva. Un dels millors llocs, pensen, és començar la feina pel departament de comptabilitat. El programa, que encara s'està perfeccionant, serà provat ara per una empresa sevillana. Perquè després diguin que a les Illes no hi ha iniciativa en noves tecnologies ;)

Només està disponible en anglès i italià, però els periodistes que estiguin interessats en cobrir informació de la Unió Europea poden trobar aquí informació bàsica d'utilitat. El lloc web es diu EU 4 Journalists i no està de més donar-li un cop d'ull: hi ha e-mail per demanar acreditacions de premsa permanents i telèfons de contacte.

L'almirall Anson, de l'Armada Invencible, ens diverteix avui a la seua "Canela Fina" amb una colla d'arguments que val la pena rebatre, més que res, pel missatge enverinat que llença, que pot ser fàcilment assumit per molta gent. Els enganys, quan més senzills són, millor s'accepten. L'editorial, que no té desperdici, rep el nom de "Chupar del bote". Fa referència a que les autonomies, en els darrers 15 anys, han contractat 700.000 funcionaris més, mentre que l'Administració central ha reduit el seu número en 75.000.

El missatge subliminal és que desde l'Administració central es dóna un exemple d'austeritat, mentre que les autonomies tiren els sous alegrement: "Nuestra nación sería mucho más rica sin el despilfarro de las Autonomías que nos cuestan un ojo de la cara". Especialistes que no cita asseguren que amb la meitat de funcionaris que hi ha ara (2,6 milions), l'Administració espanyola podria funcionar igual de bé.

L'argument que usa en l'article és molt maniqueu, però se pot girar molt fàcilment en contra seua. Les autonomies, de fet, no fan res més que assumir competències i funcionariat traspassat per l'Estat. Després, fent ús de les seues competències, poden engrandir o fer més petites les sues plantilles (difícilment fan això últim, és ver). Si en quinze anys de continus traspassos de competències i personal a 17 autonomies el Govern central només té 75.000 funcionaris menys...no voldrà dir que Madrid, durant aquest periode, ha fitxat tanta gent nova o més que les pròpies autonomies? Això ja no deu ser despilfarro per l'Anson :P

Deixant de banda això, és evident que tots els ciutadans i ciutadanes volem (exigim) que els serveis públics funcionin millor. Ara, que carregar culpes sobre un sol nivell de l'administració em sembla simplista, fals i interessat. Tothom té feina a fer.

Una notícia apareguda a Puntbarra que val la pena difondre. Si buscau feina i accediu al web Empleo-Seguro.com, anau amb compte. Només entrar a la pàgina, si navegau amb l'Explorer, us demanarà d'instalar un plug-in. No ho accepteu. És un programa que anula la connexió normal a Internet a través de mòdem i n'usa una altra que et surt a 0,81€ el minut. Quina barra que tenen alguns...

Un ciutadà francès ha estat comdemnat a sis mesos de presó per vendre 30 CD amb música, jocs i programes. Vist de lluny, això sembla un escarment, un avís a la resta de la gent. Aquí trobareu una entrevista que difon Yahoo.fr. Per cert, de quan en quan, us recoman que doneu una mirada a la secció de Notícies de Yahoo a diferents països. Us sorpendrà la diferència de temes i d'enfocaments de la mateixa notícia.

La creació i manteniment de continguts per Internet encara segueix sent una de les germanes pobres en la nostra Xarxa. Però hi ha alguns racons de debat que mereixen ser tenguts en compte. Un d'ells és la comunitat de continguts digitals d'ICTNET. Un altre és un butlletí de notícies, La Gazzeta, la veu d'una de les empreses que es dedica a aquest sector. Podeu veure un dels posts de La Gazzeta a la bitàcola de Bel Llodrà.

Una web interessant, el Museum of Hoaxes. Un recull dels millors enganys i notícies rares que circulen per Internet. Qui no n'ha rebut algun d'aquests? Jo record especialment el cas del gatet ficat dins una ampolla de vidre que motivà una denúncia als jutjats...

Avui toca un post personal. He aprovat el carnet de cotxe! A la tercera va la vençuda! Ara queda comprar-se el cotxe de segona mà, però bé, això ja són detallets sense importància ;) Si teniu algun conegut, ex nòvio o nòvia, sogre, familiar o rival polític o literari del que volgueu desempallegar-vos, estic disposat a sentir ofertes. Tenint en compte el meu ample historial automobilístic, això meu sí semblaria un accident :P

De la mateixa manera, també estic disposat a sentir ofertes perquè no passi per algun carrer en concret. I si voleu arriscar-vos a venir amb mi de conductor (i el vostre cotxe), en aquest cas puc fer-ho de franc :O)

En Josep, de Salms, s'indignava d'aquesta doble moral americana que es sent atacada quan veu un pit a la tele però que no sent cap remordiment en llançar-te un Tomahawk quan estàs sopant i et cau damunt la teua colateral crisma. El sensei Carles reblava l'argument dient que si en comptes de fer-se les coses per collons, es fessin per mamelles, el món seria molt més feliç. Companys internautes, us haig de dir que un altre blogger ha agafat la vostra idea i l'ha amplificat. Ha convocat una jornada de protesta on demana que tots els que estiguin d'acord amb ell col loquin a la seua bitàcola una foto d'un pit (seu). Teniu de temps fins al 10 de febrer per fotografiar-vos el mugró bo :P

Parlant de mala imatge d'Eivissa, aquí en tenim una mostra. Esper que se prenguin el tema seriosament, perquè l'estudi dóna a entendre que els comportaments sexuals a l'illa poden afavorir la transmissió de malalties sexuals, amb reacció de la ministra de Sanitat britànica inclosa.

Núñez contraataca. Això diuen a Madrid, on ja donen per fet que compra El Crack 10, un diari esportiu gratuït que es distribueix a Barcelona. El Confidencial Digital dóna per fet que la línia editorial del mitjà seria anti-Laporta total. Tenint en compte com va tirar de fort l'actual president del Barça contra en Núñez, seria ben normal que tengui ganes de tornar-li alguns cops. Ara, que tal com tenim el Barça, ficar-nos en més lluites internes no sé que pot dur de bo. Més em preocuparia que se li escapés a Laporta en Henry, de l'Arsenal.

Per cert, acab de veure que he ficat el mateix titol que un dels posts d'El Forat. Massa fan de la Guerra de les Galàxies corre pel món :P

De vegades, tenc la impressió de que molts polítics, més que periodistes, el que volen són secretaris o secretàries (amb tot el respecte per aquesta professió). S'està implantant a Barcelona i Madrid la mala costum de que en temes delicats, els protagonistes convoquen rodes de premsa...en les que no s'admeten preguntes. Quin és el paper del professional de la informació aquí? Això ho pot fer qualsevol. És una manera d'aconseguir els titulars que t'interessen, però de manera molt burda, deixant en evidència molts de discursos sobre la llibertat d'informació. Per això crec que és molt recomanable la lectura d'aquest article de Francesc Marc Àlvaro a La Vanguardia sobre la questió.

I creieu-me, hi ha mètodes més animals. Per exemple, tancant els periodistes, com va fer algú a Madrid per evitar que plantegessin preguntes al ministre Trillo sobre l'ús dels serveis d'inteligència en el cas Carod. Si un polític no sap superar una pregunta compromesa d'un periodista, sabrà superar qualsevol dels molts entrebancs que et posa la realitat?

Tant de parlar del sisè sentit que tenen alguns i ara, al final, els científics descobreixen que hi ha persones que són capaces de percebre aconteixements just abans de que es produeixin. Podeu trobar-ho a la revista digital Tendencias 21.

La tecnologia, per bé o per mal, permet la monitorització de conductes fins a una escala cada cop més petita. Segons expliquen a un bona bitàcola de tecnologia, Aromeo.net, les companyies de lloguer de cotxes ja estan començant a posar als Estats Units mecanismes de control de l'ús que es fa del vehicle. I si el conductor es passa de rosca i va molt més ràpid del que toca, li fan pagar més. Això, que sembla una xorrada, per a un imprudent suposà augmentar la factura de 250 dòlars a més de 3.000. Arribarem a aquest nivell aquí? Pens que sí. Si s'accepta la videovigilància i la localització de persones mitjançant telèfon mòbil sense gaire resistències...això és una passa més.

Fruit de les males influències d'en Josep Solano, m'estic aficionant a Minoria Absoluta, l'únic programa de ràdio on pots trobar a Franco amb sentit de l'humor. Val la pena, sobretot aquests dies, on de material per fer conya n'hi ha per tot :)

M'encanta aquesta forma de baixar impostos del Bush. Baixes taxes, però mantens el mateix nivell de despesa pública. Resultat? Un dèficit de 521.000 milions de dòlars (les xifres ballen segons els mitjans), prou per començar a tenir dubtes sobre l'economia més gran del món. Aquesta és una fòrmula ben antiga. Ja la va aplicar en Ronald Reagan...i va ser el pare d'en Bush Jr qui pagà els plats trencats...començant a pagar el deute.

Tot i així, som consicent de que sobre el que es parlarà avui serà del mugró de na Janet Jackson, mugró tan sospitós que ja han obert una investigació sobre ell.

Molt encertada l'editorial d'avui d'en Xavier Rius a l'E-Notícies, sobre aquest enlluernament que existeix a Catalunya sobre Euskadi, una admiració prou parcial, perquè només es para esment a una part de la realitat basca. És el problema de les adhesions "inquebrantables", que no miren les coses, fins i tot les que t'agraden, amb un punt de crítica.

Fins ara, havia aconseguit evitar l'spam. Ara, dues de les adreces d'e-mail que tenc no paren de rebre brossa diàriament. Això passa, entre d'altres coses, per posar el teu e-mail real a pàgines web i fòrums oberts. L'Associació d'Internautes ha editat un manual de recomanacions per evitar que t'omplin la bústia de correu no desitjat. Si ja n'estau farts, us recoman que li doneu una miradeta a la plana.