Japó, com a potència en l'ús de la telefonia mòbil, torna a avançar Europa en l'extensió comercial de l'UMTS. Un dels operadors, NTT Docomo, ja disposa de tres milions de clients.

Si voleu saber a quin personatge dels Simpson us pareixeu, haurieu d'omplir aquest test ;)

Després de les eleccions generals, és França qui en té avui. Les eleccions regionals i cantonals. Es veu que hi haurà un vot de càstic a la UMP de Chirac. També és important veure quins resultats es produeixen a la veina Catalunya Nord. Hi ha un especial del diari Midi Libre sobre els comicis (que es faran a dues voltes). Els candidats catalanistes, que no solen tenir més del 3% del vots, es presenten dividits en dues candidatures.

El Bloc Català és una d'elles, recolzada per CiU, i crida al vot nul a les regionals (vol una regió catalana separada del Llenguadoc). ERC i Unitat Catalana formen part a les eleccions regionals d'una llista anomenada Llenguadoc-Catalunya. A les eleccions cantonals ERC presenta quatre candidats i Unitat Catalana un. Podeu consultar un especial de Yahoo.fr sobre els comicis aquí. Els resultats de les cantonals es poden seguir en directe al web del Consell General dels Pirineus Orientals.

Al final, la Coca-Cola s'ha vist obligada a retirar del mercat Dasani, l'aigua de l'aixeta que et venien com a aigua de gran qualitat. Es veu que en els anàlisis hi havia una quantitat de bromat superior al que marquen les normatives sanitàries. Un grat èxit comercial, que supòs que els hi costarà milions d'euros.

No els coneixia fins ara. De periodistes digitals encara n'hi ha pocs (o no tants com ens convindria). I d'organitzats menys. L'Associació de Periodistes Digitals d'Andalusia (APDA) és un exemple dels que estan organitzats. Després de les elecciona, ja han enviat les seues demandes al nou govern: tarifa plana universal amb banda ampla i una llei de ciberdrets, entre d'altres coses. A Catalunya existeix el Grup de Periodistes Digitals, que va fer un gran paper amb el Congrés de la Publicació Electrònica de 1998. Llàstima que no s'hagi tornat a repetir l'experiència.

Quin trull van muntar a Televisió de Manacor, al programa "De Tot i Molt", que va fer honor al seu nom. Per començar, varen fotre d'òsties amb una raqueta a un periodista, en Pep Matas, cap de Succesos a Última Hora. La veritat és que un no sap si muntant debats així, no és previsible que s'hagi vist aquesta escena. Podeu llegir la crònica aquí.

Aquí tenim un exemple d'aplicació informàtica xorra. Una discoteca catalana implantarà un xip als seus famosos perquè no tenguin que presentar el DNI o la tarja de crèdit per entrar al seu local. No expliquen si això és per evitar els porters que no coneguin aquests "famosos".

Avui he començat a treballar de redactor a Hosteltur. Potser per això no estaré tan sovent per valtros com abans. Intentaré mantenir la mateixa producció de posts que fins ara, tot i que no serà fàcil.

Si sou fans de sèries de televisió com El Coche Fantástico, El Equipo A, El Super Agente 86 o la macarríssima Corrupción en Miami, potser us interessarà llegir aquesta notícia i seguir els seus enllaços.

Ja he resolt els dubtes sobre el Senat. O millor dit, me'ls ha resolt l'Avui. Deixant de banda els 102 senadors que ha tret el PP per elecció directa, en té 25 més per designació autonòmica, el que el situa a 3 escons de la majoria absoluta. Aquesta relació de forces tan diferent serà una molèstia per a un Govern d'en Zapatero, però no serà decisiu. El Senat pot vetar les lleis del Congrés, però aquest organisme pot superar el vet de la Cambra Alta amb la majoria absoluta dels seus membres. Ho podeu llegir aquí.

Sent una gran pau pels resultats electorals d'ahir. L'arrogància de n'Aznar i l'actuació tan penosa del seu Govern després de l'atemptat d'Al-Qaeda ha estat castigada. I el PSOE, guanyador contra tot pronòstic d'aquests comicis, no té majoria absoluta, el que ens vacuna contra els seus excesos. Queda l'incògnita del Senat, de veure com queden les majories allí (a part dels que vàrem escollir ahir, les comunitats trien senadors també, la major part d'ells varen ser escollits l'any passat), però està clar que a partir d'ara s'haurà d'escoltar més abans de decidir.

Sent pena perquè Progressistes de Balears s'hagi quedat fora del Congrés pel vot útil als socialistes. Era previsible que això podia passar amb tot el que ha succeit des de dijous, però m'ha sorprés la seua intensitat. En clau eivissenca, la comparació dels resultats del PSOE i Progressistes, a diferència del que interpreta en Joan Lluís Ferrer, de Diari d'Eivissa, que pensa que un Pacte unit hauria pogut guanyar el senador pitiús, s'obre la porta als socialistes a presentar-se sols el 2007 (han tret molts bons resultats), mentre que Progressistes ha fet un molt digne paper, que li podria assegurar un diputat autonòmic, prenent el relleu dels Verds enfonsants per en Joan Buades.

A Catalunya, ERC ha fet un salt de gegant. Només cal felicitar-los pel resultat. CiU ha aguantat, a la baixa, i encara pot influir a Madrid, dependrà de quines aliances vol fer en Zapatero. El Principat tendrà més diputats nacionalistes que al 200. La castanya forta allà se l'ha pigat el PP perdent la meitat dels seus diputats quan aspiraven a convertir-se en segona força. Una lliçó per a l'estratègia de campanya popular de bipolartizació PP-ERC, criminalitzant Esquerra. Al final, els que han sortit perdent han estat ells.

El que ha passat aquests dies crec que és una lliçó per tothom. Aquest diumenge s'ha votat en calent, la nostra democràcia s'ha posat a prova, però crec que s'ha superat amb nota. El poble ha decidit i encara que a alguns no els hi agradi part del resultat s'ha d'acceptar. Esperem que a partir d'ara no posem la nostra convivència tan al límit com s'ha fet en les darreres setmanes i que tothom digereixi els resultats, sense donar motius com les conseqüències de l'atemptat com a motiu per no acceptar-los.

Temps hi haurà per parlar de que es farà contra Al-Qaeda, el futur de les tropes espanyoles a Iraq, quines aliances s'estableixen a Madrid o com s'ha de resoldre definitivament el problema de la violència a Euskadi. Es faci el que es faci, esper que tot sigui per millor, i amb més unitat.

Acaba de sortir això al web d'El Mundo. Diuen que el ministre Acebes anunciarà la detenció de cinc persones (a la tele diu que tres són d'origen marroquí i dos d'origen hindú) en relació a l'atemptat de Madrid. Ara mateix Localia, la cadena de televisió local del grup Prisa, ha connectat amb CNN+ i mostra imatges de com s'està reunint gent al voltant de la seu del PP.

Aquí trobareu un recull de notícies de diferents diaris estrangers amb les seues versions de qui ha estat l'autor de la massacre de Madrid: ETA o Al-Qaida. N'hi ha per tots els gustos.

Per posar una mica de poesia a aquest complicat cap de setmana, no hi ha res com aquest concurs de poemes per SMS. L'ha convocat la Universitat Internacional de Catalunya i està pensat per alumnes de batxillerat. Mesclar creació en vers i tecnologia em sembla una gran idea. Els interessats podeu enviar els poemes fins al 2 d'abril.

La forma en que està gestionant el Govern la informació sobre els autors de la massacre de Madrid m'està provocant un fàstic inmens. Si es confirma el que publiquen alguns mitjans com La Vanguardia, demà hi ha que respondre votant, encara amb més força. Un panorama tan enrarit que provoqui que un policia nacional mati en una discussió un forner, membre d'un col·lectiu de familiars i amics de presos d'ETA, ens ha de fer pensar a tots per on estam encaminant-nos i pensar si això és el que volem.

Ahir vaig estar a la manifestació de Palma. 130.000 persones, segons Ultima Hora. Bastant silenciosa i amb pocs temes destacables. La gent sí va saber estar a l'altura.

Una pregunta que s'hauria de resoldre demà és quin ha estat l'explosiu usat a l'atemptat. Com explica el periodista David Ugarte, de Tele 5, cada grup terrorista sol emprar un tipus d'explosiu en especial i això facilita la identificació. Ahir es donava per fet que era dinamita titadyne (usada per ETA). Aquí hi ha un dels molts comunicats on es donava per fet, d'Europa Press. Aquest altre, d'El Confidencial, ho desmenteix. Qui té raó? Una part de la resposta es troba aquí.

Segueix enganxat a la tele i a Internet. Ara mateix només queda esperar i rebre notícies abans de diumenge. Els judicis arribaran, però paciència. Als familiars i amics de les víctimes de l'atemptat poc els hi importarà ara mateix qui ha posat les bombes. El seu dolor no té sigles i s'ha d'estar al seu costat en aquests moments tan difícils. Avui aniré a la manifestació de Palma, a les set, que partirà de la Plaça Espanya. L'apartat especial de Bitàcoras recull les cròniques de weblogs madrilenys (les referències d'altres bitàcoles són molt nombroses, com podeu imaginar, i ja havia donat links). Aquí està l'enllaç. També José Luis Orihuela, d'E-Cuaderno, un blog ben conegut, ha fet un seguiment de la reacció dels bloggers a l'exterior.

Ja hi ha gent a diversos fòrums que ha comentat la possibilitat de suspendre les eleccions. A la CNN han muntat una enquesta on ho pregunten. Quasi el 80% diu que no, que s'han de fer.

M'interessa veure com es veu des de l'estranger la tragèdia de Madrid. 190 morts i més de 1.400 ferits...i pot pujar encara :( Podeu seguir l'evolució de les notícies al web internacional de Yahoo (en anglès), amb molts d'enllaços a diferents fonts. Aquí ho podreu trobar en francès.

En el cas de la informació en castellà, estic usant el buscador de notícies de Google i el servei de BBC News. Hi ha molts d'enllaços a diferents diaris. En el cas de televisió, estic seguint els informatius de TV3, que estan fent una cobertura magnífica dels fets.

Un consell. Donau una repassada a aquest apartat especial de Bitacoras.com on es recullen blocs que parlen de l'atemptat a Madrid. Es llegeix l'actualitat a un ritme sobrecollidor. M'ha impactat veure a un weblog com una noia explica que ha perdut a una amiga que estava embarassada de set mesos. Ho trobareu als comentaris.

D'altra banda, en un dia tan fotut com avui, la nostra versió del 11 de Setembre, hi ha qui intenta reflexionar sobre el que ha passat. En Vicent Partal de Vilaweb. Trobareu la seua editorial aquí. Ara torna a sortir la pista àrab en l'autoria de l'atac. A ningú se li escapa que les interpretacions que es fan i faran de l'atemptat a partir de demà seran molt diferents si ha estat ETA o Al-Qaida. En tot cas, res serà igual a partir d'avui. Les eleccions de diumenge han quedat tacades de sang. Aquí podreu trobar el llistat de ferits.

Un dels portaveus més reconeguts del món blaver és Chimo Lanuza. Fa uns dies us parlava de que el PP volia aconseguir amb els vots d'Unió Valenciana un diputat més, però que el Bloc podia recollir algun vot d'aquest sector. Mirau què pensa votar ell. La política fa estranys companys de llit ;)

Enganxat a la tele, mirant els efectes d'aquesta salvatjada terrorista a Madrid, només se m'ocorre una reflexió: fills de puta. Cal unitat democràtica de tothom per afrontar moments tan difícils com aquests.

No hi ha res com el morbo d'allò prohibit o polèmic per atiar la curiositat de la gent. A Eivissa la Junta Electoral ha prohibit l'exhibició a un centre cultural municipal de Hay Motivo, el documental denúncia del Govern del PP. A Palma, el Teatre Municipal s'ha omplit de gent per veure la primera projecció, muntada per la candidatura de Progressistes de les Illes. Hi havia tanta gent que els ressagats, com jo, no hem pogut entrar. Després se va espenyar el DVD, però bé, la intenció és el que compta ;)

El meu ex-compay d'estudis Queco, que manté el weblog Periodismo Virtual, ens dóna una notícia que fa pensar en que Torrente no és un personatge de ficció. Un empresari de locals de prostitució és cap de llista d'una candidatura d'extrema-dreta, implantada principalment al País Valencià, España 2000. La realitat és molt millor encara que la ficció :P

Qui es beneficiarà de la desfeta d'Unió Valenciana? Aquesta és la pregunta del milió. En Zaplana ha acabat trobant un lloc per al Josep Maria Chiquillo a les seues llistes, amb la intenció de guanyar el desè diputat per València. En la particular competició que sosté amb el seu succesor a la Generalitat, Francesc Camps, obtenir un diputat més dels que va tenir ell al 2000, seria una "victòria". En tot cas, tenc els meus dubtes de que hi hagi molta gent de l'actual UV que voti PP. Quasi tots els vots que podia aconseguir ja els tenia. Una part important d'ells és possible que vagin a parar a l'abstenció o al vot nul.

I el Bloc? Potser recollirà algun vot d'aquests votants. Tot i així, l'avortament de la coalició amb els escindits d'Unió Valenciana (ara Unió Progressista) s'ho posen més difícil. En línia amb els seus darrers resultats, és de preveure un augment del suport electoral del BNV, però ara com ara, és difícil que treguin un diputat a Madrid.

Un toc diferent davant tanta enquesta com s'ha publicat avui: Diario de Mallorca, La Vanguardia i El Mundo-El Día de Balears en tenen. Jo em declar escèptic davant elles (crida l'atenció la de la LV, pels seus resultats), així que li donaré un toc diferent a aquest post. Més weblogs polítics. Aquest, Patriotismo, recull notícies sobre l'eternament dividida (que duri) extrema-dreta. L'altre, una petita sorpresa: el Diari de Campanya del candidat del PSM de Menorca al Senat, Nel Martí, l'únic weblog de campanya -que jo conegui- a Balears, tot i que també existeix de fa temps a Eivissa La Letal Oposició, d'Andreu Coll.

I mai estarà de més una menció a un dels webs més interessants per a tothom que segueixi l'actualitat del nacionalisme al País Valencià: valencianisme.com. Els blavers, sector polític en perill d'extinció, encara es reuneixen a Internet a El Palleter.

Una de cada cinc places turístiques de les Illes ofereix la modalitat "tot inclòs". O sigui, pa per avui i gana per demà. La facturació augmenta, però baixa la rendabilitat de l'establiment. Això sense tenir en compte l'efecte negatiu que té sobre els comerços de la zona, s'explica a Diari de Mallorca. És aquesta la resposta momentània a unes males temporades turístiques o un moviment estratègic a mig termini? Si és això darrer, malament anam.

La darrera d'en Bill Gates, i ja no és la primera vegada que ho diu. S'hauria de cobrar per enviar un e-mail. L'efecte beneficiós d'aquesta despesa és que ja no tendriem spam a les nostres bústies. Mira per on, la meua bústia normal s'omple dia a dia de fulletons i de correu publicitari...que paguen per enviar-me. Aquest home, més que oferir serveis per Internet, vol dominar-la... a costa de les nostres butxques.

La història d'Haití és un dels extrems de l'infortuni, com n'hi ha que neixen estrellats. La darrera desgràcia d'aquest país, un dels més pobres del món, ha estat la presidència de Jean Bertrand Aristide, que ofegà en corrupció i sang les esperances de democràcia i desenvolupament dels seus ciutadans. La història d'aquesta nació és ben tràgica, tenint en compte com va ser de gloriós el seu naixement: derrotant l'exèrcit de Napoleó, que volia recuperar aquesta colònia, el primer productor mundial de sucre (ara n'ha d'importar), com a trampolí per a la reconquesta del Quebec. Llegir la història i el perquè del moviment independentista i el desgraciat destí del seu líder, Toussaint Louverture, pot ajudar a explicar algunes coses. Us recoman aquest enllaç i aquest altre (en portuguès).

Acab de veure això a Diario TI: un programa gratuït per augmentar la velocitat de l'ordinador i alliberar espai de la memòria: Fast Defrag.

D'universitari, "mamava" tertúlies de ràdio. Tant on intervenia la gent més propera a les meues posicions com les que no: jo era un dels massoques que s'escoltava regularment al Jiménez Losantos per veure quina animalada deia aquell matí. La questió és que el fetge d'un té un límit i dedic el temps a altres coses més profitoses (o no). Avui, però, he escoltat al Matí de Catalunya Ràdio una iniciativa que mereix tot el meu suport. Jo actuo, un grup de ciutadans preocupats i emprenyats pel grau de crispació existent en l'actualitat, que s'està contagiant a la gent del carrer. Jo ja n'estic fart també. I també actuaré.

Quina sort tenen els anglesos de que la Coca-Cola els hi vengui aigua de l'aixeta 30 vegades més cara del que els hi costa sense aquella ampolla tan polida, i que, a més a més, sigui bona. Si féssin aquesta mateixa inversió a Eivissa, l'aigua de l'aixeta els hi fondria les màquines de dolenta que és :P

Amb denúncies com les que fa el GOB a Ultima Hora, on avisa que el nou Pla Territorial de Mallorca permetrà la creació de 8.500 noves places turístiques, de què serveixen les lleis que obliguen a a la compra de plaçes hoteleres antigues per crear-ne de noves? En tot cas, per començar, m'haurien d'explicar molt bé quin tipus d'hotels es deixaran crear. I què ha passat amb el fons d'aportacions voluntàries que volia substituir l'ecotaxa? Massa vegades sembla que la llei es converteix en paper mullat i la norma, l'adaptació a un projecte empresarial en concret.

Dos dels grans problemes de Balears, i a la vegada font de la seua prosperitat econòmica actual, són el turisme (i la seua arribada en quantitats cada cop més marejadores) i la construcció (la nova, que va crèixer moltíssim fins al 2000). La necessària regulació del creixement d'aquests sectors, que estan interrelacionats i enfrontats a la vegada, és òbvia, però ningú ha trobat encara una fòrmula que no sigui la de donar peixet a tothom. I existeix, tot i que, òbviament, no s'ha provat.