Divendres vaig tenir la sort d'anar a un concert de n'Omara Portuondo, l'Edith Piaf cubana. Un concert que per acabar de ser genial hauria hagut de tenir el mateix bon final que el genial inici que va tenir. Són propostes musicals ben diferents, però na Portuondo em va recordar una gran nit a Sant Agustí: el concert de la Vieja Trova Santiaguera, un grup ja retirat que reunia el més granadet dels músics cubans. Amb na Portuondo anava un músic que ben bé hauria pogut estar amb la Vieja Trova. Devia tenir més de 70 anys, però com tocava i amb quin ritme es movia...Ai, si Palma fos l'Havana...

Si hi ha algo que com a ciutadà em molesta, és el sectarisme. El tracte diferent als projectes depenent de les sigles que governin. Un exemple d'això ho podem tenir en la declaració de Bé d'Interès Cultural del Teatre Pereira, d'Eivissa. Mentre governà el Pacte, la família Matutes, propietària de l'espai, s'hi oposava. Ara, en canvi, després de l'acord amb l'actual equip de govern, del PP, són ells mateixos qui demanen la protecció. A qui beneficien aquestes lluites absurdes? Als ciutadans segur que no. A Mallorca les travetes entre Cort, Consell, Govern i Govern Central durant els passats quatre anys varen estar a l'ordre del dia a l'hora de fer coses, sobretot si permetien apuntar-se "tantos" al contrari. Davant d'aquest panorama, qui s'estranya de que molts vegin amb escepticisme la política?

Carter Wood ha estat el descobriment musical d'avui. Cançons tristes, de temes molt reals, però amb una veu bastant maca que endolceix aquest punt amarg de les lletres. Demà toca al Centre Cultural de Sa Nostra, al carrer Concepció. Podeu fer un tast de la seua música aquí.

La declaració del fiscal Eduardo Fungairiño a la comissió del 11-M m'ha deixat garratibat. Ningú dubta de qui el va col locar de Fiscal General de l'Estat, però ser un estòmac agraït no implica que hagis de fer el ridícul dient coses que ni el més extremista del PP s'atreveix a dir. Afirmar que encara no està convençut que ETA no tengui res a veure en l'atemptat de Madrid i al mateix temps mostrar el desconeixement dels detalls del cas que va demostrar, dient que no s'havia enterat fins avui de que s'havia trobat una furgoneta on els terroristes havien portat els explosius et diu molt de com funcionen alguns, i del que hauriem d'evitar si volem tenir una bona justícia.

Hi ha estones en què prefereixes mantenir-te en silenci, perquè tampoc trobes que tenguis res a dir. De sobte, un dia decideixes que ja n'hi ha hagut prou. I per això torn a escriure al meu bloc. Esper donar-vos raons per seguir visitant-lo. Per cert, des de l'1 de juliol estic treballant al Diari de Mallorca. He canviat el turisme per la societat i la cultura. Tot i que la informació turística ha deixat una petjada molt forta dins meu, la gent que he entrevistat fins ara no em fa sentir enyor de l'anterior feina. Si em voleu anar llegint, em podeu trobar a les pàgines de l'Actual. Avui no, que després de set dies seguits de feina he tengut dia lliure ;)

He trobat aquesta notícia a La Malla i la trob molt interessant. L'anunci de que la Comissió Europea faci una llista negra amb les aerolínies amb pitjors nivells de seguretat és un avís al passatger d'allò amb que es pot trobar. Un anunci positiu d'una Comissió i d'una Europa que cada cop em decep més. Sobre el debat de si convé votar sí o no a la Constitució Europea, jo, a hores d'ara, ho tenc clar. Votaré en contra, tot i ser europeista, per què no tenim el dret de ser atesos per la Unió en la nostra pròpia llengua. En tot cas, pens que la primera batalla, l'hem de guanyar a Madrid. Difícilment podrem aspirar a la normalitat a Brusel·les quan ens la neguen al Congrés i al Senat, per començar.