L'espai on recull els meus links, notícies i opinions

30.1.06



Múnich, una bona pel·lícula


Està molt allunyada de La Llista de Schindler o de Saving Private Ryan. No indueix a la llagrimeta fàcil. Tampoc te manté enganxat a la butaca del cinema enlluernat per les explosions i per la violència. Però els cinc minuts finals de la pel·lícula em pareixen tot un manifest, i donen molt per meditar. Pens en allò que diuen que la fi no justifica els mitjans. Una dita molt guapa, tot i que, finalment, molt oblidada i poc aplicada. En aquest cas, qui fa la feina bruta acaba esdevenint una víctima més, d'un engrenatge que no arriba a entendre en la seua totalitat. Vos la recoman, aspirants a àlfils :)


Signatures contra l'Estatut


Em sembla boníssim aquest article de n'Antoni Bennàsar sobre les bases jurídiques de la iniciativa del PP de recollir signatures contra l'Estatut de Catalunya. Un atac de fons contra una oposició que s'ha quedat sense arguments en el tram final de la discusió. Gràcies a en Benjamí Villoslada per descobrir-me el bloc. Tot i això, diuen haver recollit 140.000 signatures en tres dies. En Jordi Juan, a La Vanguardia, es demanava, tenint en compte el que ha quedat de retallat, si havia valgut la pena provocar tal mobilització anticatalanista i anticatalana a la resta de l'Estat. La resposta és que no quedava més remei. Record el que va passar a 1995 quan es pactà la cessió del 15% de l'IRPF i no hi veig molta diferència, la veritat. Fins i tot els arguments són -decebedorament- similars. Del nou estatut m'agrada la descentralització de la justícia (un aspecte poc comentat) i l'equiparació del deure de conèixer el castellà i el català.

El paper més fàcil: el del nostre president Matas. Mostrant-se en contra del nou Estatut, pot acabar recollint fins a 600 milions d'euros adicionals en finançament. Una postura comodíssima. A no ser que, finalment, li toqui obeir el que demana la direcció nacional del seu partit: que no s'apunti a cap nou sistema de finançament inspirat per l'Estatut...Ell va dir que obeiria...al mateix temps que deia que les Illes encara tenien més necessitat de finançament que Catalunya. Però bé, ja sabem que la paraula de molts volàtils és com una fulla...vola en la direcció del vent.

18.1.06


Les guerres oblidades



Si has de caminar més de 80 kilòmetres per poder arribar a un centre de salut...ho tens molt malament si pateixes alguna malaltia greu. És massa gent la que es troba en aquesta situació i molts no surten al diari. Metges sense Fronteres ha editat el seu informe anual sobre les crisis oblidades, les oblidades dels mitjans de comunicació. Haití, Uganda, Txetxènia, la República Democràtica del Congo...la llista és ben llarga. La falta de memòria també.

17.1.06



Un vampir a la Casa Blanca


És el freak del dia. Es va fer vampir després d'una dura separació (no deu ser el primer temptat a fer-ho). Jonathon Sharkey, de "ca s'Empalador", beu sang, és sacerdot satànic i explica que si arribés a la Casa Blanca, el primer que faria seria empalar el George Bush. Diu ell que, almenys, no amaga el seu costat obscur. Això mereix una candidatura a governador de Minnesota. Aquí, en una notícia del diari xilè La Nación.


Un vestit que sona bé



Roba per a melòmanes. A Wired destaquen la feina de Sonic Fabric. Una dissenyadora s'ha llançat a reciclar les velles cintes de cassette i en fa vestits. Com no podia ser d'una altra manera, quan hi poses l'aparell reproductor al damunt...la roba sona. Tot i així, recordant com eren de fines les cintes, crec que en una nit de gener de Deià, a qui es sentiria més cantar seria a la compradora del vestit ;) En tot cas, crec que abans de veure a una dona vestida així, és més probable que a Ciutat aparegui algú muntat en un segway, com passa alguns matins a Son Armadans.

14.1.06


Una nit de rialles amb el Sergi López




Ell, una caixa de fusta, uns humils jocs de llums...i el públic. Ahir vaig anar a veure Non Solum al Teatre de Manacor. És la darrera obra d'en Sergi López i trob que és un treball molt ben fet. Aconseguir mantenir l'atenció durant hora i mitja amb l'únic recurs a la teva capacitat com a actor és ben complicat, i ell se'n va sortir estupendament. Si arriba a Palma o a la vostra ciutat, us la recoman. Passareu una bona estona.

12.1.06


La doble moral del tabac (i més)



Moltes converses d'aquests dies estan girant sobre la llei del tabac. Ara resulta que els que venen pegats de nicotina per ajudar a deixar de fumar s'estan fent d'or (estan venent un 158% més). Tot i la bona intenció de les normatives -deixant de banda la ridícula discusió entre Govern i Madrid sobre si s'han de posar o no àrees per no fumadors als bars petits-, endevin una doble moral. Per una banda ens parlen de millorar la salut de la gent, però per l'altra...estan disposats a renunciar als sucosos ingresos que proporcionen els impostos del tabac...o de les benzines?

2.1.06





Mateu Ramonell i Farruquito



Tranquils, que no tenen res a veure. Ara vos ho explic tot. Avui l'enllaç és de periodisme. El bloc d'en Mateu Ramonell, ex cap d'Informatius a TVE-Balears i una bona via per veure com se senten per dins els que treballen en el món de la comunicació a Balears. Ara, en Mateu també es dedica a donar classes. El seu bloc està bé per veure el que normalment no arriba a l'espectador o al lector del que passa a les redaccions, les opinions de qui hi treballa.

Per cert, també és ocasió de dir la meva sobre l'Estatut del Periodista Professional en discusió al Congrés dels Diputats. Qui sap si s'acabarà aprovant, al pas que anam amb el debat de l'Estatut de Catalunya...Sobre les millores professionals, poc a dir, és totalment justificat regular millor la figura del col·laborador i no permetre abusos com els que veim actualment. Sobre la creació del Consell de la Informació, veig la proposta excessiva, perillosa. No veig malament que existeixi, però dotar-lo de poder de sanció, el veig -encara- inconvenient. Tal i com està el panorama, una tentació per qualsevol poder per castigar als que no són de la seua corda política.

Per ara, la via judicial em sembla suficient per deixar cadascú al seu lloc. I si ens fixam en les sentències, el marge que estan deixant els jutges, no només per informar veraçment, sinò per opinar (cosa molt diferent d'informar) és molt ample. A tall d'exemple, un columnista de La Vanguardia, va tractar de fill de puta a en Farruquito després de que atropellàs algú i fugís... Els seus advocats presentaren una demanda...i el columnista...se'n sortí.

En tot cas, no estaria malament, igual com el Síndic de Comptes i el Defensor del Pueblo fan els seus informes, que un Consell d'Informació fes pujar els colors als mitjans disposats a tot i els deixàs en evidència. Com a consell, mirau Mala Prensa, Constrastant, o el bloc de José Antonio Martínez, del 20 minutos, que té el gràfic títol de Se nos ve el plumero. La seva especialitat: comparar El País i El Mundo.

1.1.06



Un almirall menorquí


La nostra història està molt connectada amb la mar. D'ella ens ha vengut riquesa. També altres coses no tan positives, com invasions i guerres. El mar sempre ha estat sempre una sortida, un punt de connexió amb la resta del món, un espai per sommiar en un futur millor i tenir present que no som ta petits. Per això, m'ha encantat, després de trescar pel cercador menorquí Idò!, recuperar la història del vell mariner menorquí Jordi Ferragut i del seu fill, en David, qui fou el primer almirall de la història dels Estats Units. Aquesta pàgina, prou completa i entenidora, els recorda. El web és de 1995, però l'important, com sempre, és el contingut.