Pere Muñoz i el mitíng de Montilla

Curiós el que ha passat amb en Pere Muñoz al miting d'en Montilla. N'han parlat més i fotent me? canya altres mitjans, que el seu propi diari, que no fa una referència més directa a la portada sobre el que li va passar, tot i que la crònica d'en Pere Muñoz la podeu veure aquí.

Quina paròdia és millor?

El Jiménez Losantos del Wyoming o la del Polònia? Difícil elecció :)

L'escàs humor d'en Pedro J.

El video d'Homo Zapping que ha fet enfadar en Pedro J. i alguns dels seus columnistes. No n'hi ha per tant, la veritat. Demostreu molt poc sentit de l'humor.

Maria de la Pau Janer i Mas

El candidat de CiU ha trobat en l'escriptora mallorquina un suport reiterat en aquesta avorrida campanya electoral. Avui s'esplaia a l'Avui recolzant-lo. La seua ha estat una evolució lenta, tot i que encara hi ha qui record a com el PSOE, a un parell d'eleccions, li oferí un lloc destacat en les seues llistes a Cort, en una operació no anà endavant, finalment, per problemes dins aquest partit. La meua col·lega del Diari de Mallorca, Lourdes Duran, copsà aquesta evolució ideològica, en una bona entrevista després de guanyar el Planeta de 2005, quan se li preguntà per la seua definició ideològica, i deia que se sentia cada cop menys d'esquerres. Ho trob legítim, sobretot en un panorama on molts polítics dolents utilitzen el coixí de la ideologia com a excusa de la seua incompetència.

Quina parida d'anunci!

Final feliç per a l'Emilio

Finalment, han alliberat el periodista segrestat a Gaza. La millor notícia d'avui.

Un periodista segrestat

Al fotògraf Emilio Fernández Morenatti, freelance que prestava serveis a l'agència Associated Press, l'han segrestat a Gaza. Mentre passa aquests mals moments, és bo veure la qualitat de la seua feina, amb les fotos d'Afganistan que pengen a aquest web personal.

Kiko i Kuki

Un record musical i personal. Després d'escriure sobre Vietnam, pens que feia falta. Disfrutau-lo

De Vietnam a la Cotxintxina

En aquests dies de vacances, ha caigut a les meues mans el llibre del general i menorquí Luis Alejandre Sintes, ex cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, sobre La Guerra de la Cochinchina, que edita Edhasa, que recupera la intervenció espanyola al Vietnam del segle XIX, ajudant els francesos en una missió (1858-1862)que acabà per facilitar a França el control del país, sense pràcticament res a canvi per Espanya. El llibre és una reivindicació del valor personal del cap militar, el coronel Palanca, que aguantava tant com podia sense suport del Govern, que només l'havia enviat per estar a bones amb la França de l'emperador Napoleó III i no cercava cap control territorial.

El llibre no està malament, el to general és correcte, tot i que de vegades, em venen dubtes de si l'obra no acaba lamentant que Tonkín o alguna altra regió vietnamita no es pogués convertir en colònia espanyola. No està gens malament recordar la desgraciada història de Palanca, marginat en tornar al seu país, però pens que en aquells anys, en situacions similars, qui la va encertar va ser el reusenc Joan Prim, a qui el Govern va enviar el 1861 a Mèxic amb un contingent espanyol per ajudar els francesos i els anglesos. Quan Napoleó III optà per col·locar un titella al front del país, Maximilià d'Àustria, Prim decidí retirar-se de Mèxic. En tornar a Madrid, el Govern volia desfer-se d'ell, però a la reina Isabel II li complagué molt el que havia fet. Però coses que té la vida, en Prim faria caure a la seua benefactora anys després, però el general de Reus viuria menys anys que Palanca. I tots tres veurien els seus somnis trencats.

Bisbal dóna el cante a Brusel·les

Avui, dimarts, l'ex triunfito canta davant en Josep Borrell, president del Parlament europeu, a Brusel·les, per defensar l'extensió dels drets d'autor, que tot i que la notícia de Terra que he llegit no ho diu, s'apliquen després de la mort de l'autor. A Espanya, segons la Llei de Propietat Intelectual, hi ha un límit de 70 anys. A molts països europeus, 50. Als Estats Units, 95.

Aquestes diferències creen embolics "divertits", com les múltiples edats del nin etern, Peter Pan, i els seus derets.

Òbviament, la patronal IFPI vol que s'amplii la protecció al mateix nivell que els Estats Units. El més curiós del cas és que fa uns anys, a Estats Units, quan ja estaven a prop de caducar els drets d'autor de Disney -que donen quatre duros l'any, ja hi podeu pensar- es va ampliar el termini als 95 anys. Curiosament, s'explica a aquesta notícia de Noticiasdot.com, la decisió es va pendre amb l'argument de que s'acostava a la protecció que s'oferia a la UE.

La legislació sobre drets d'autor va néixer a Espanya amb l'objectiu de treure de la pobresa a molts artistes (i les seues famílies) que malvivien quan es feien vells o els seus parents famosos morien. Ara, del que estam parlant no és d'això, ni tan sols de cultura, sinò d'un negoci, en alguns casos, multimilionari, al que cap multinacional i/o hereu vol renunciar. Fàcilment, s'entén. Néixer rebesnét d'en Bisbal, en ple segle XXII, t'ha d'assegurar viure forrat sense que hagis de demostrar res? Diuen, en castellà, que la música amansa a las fieras. Esper, en el cas del Parlament Europeu, que això no sigui així.

El règim de Franco

en versió televisiva...:)

Un altre servei (més) de Google

Fins fa pocs mesos, m'havia resistit a usar alguna cosa més de Google que no fos el buscador. Primer, vaig caure amb el gmail, tant per capacitat del correu com perquè no em restringia com feia el correu d'ono en número de megues d'arxius per enviar. Això, per transmetre fotos, és vital. Des de fa un parell d'hores, estic usant un dels seus nous serveis, el Google Reader, per a concentrar en un únic lloc (i amb seguretat de que no volarà en un dels meus rampells per a fer proves amb nous programes i/o nous sistemes operatius) totes les suscripcions a blocs que tenc. M'agrada més el senzillísim i pràctic lector d'RSS de l'Opera, un dels grans atractius d'aquest navegador d'Internet, però el Reader de Google no està gens malament...i pens que desapareix el risc de perdre informació i suscripcions. Esper reaccionar amb més agilitat i ser més participatiu als blocs que m'agraden a partir d'ara.

Les prioritats del debat polític

És curiós com en campanya, molts polítics s'embranquen en polèmiques cada cop més allunyades dels interessos dels seus votants, als qui diuen representar. Si haguéssim de fer cas al que diu el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, els punts que més preocupen als catalans són la inmigració i l'accés a l'habitatge, per aquest ordre. Són aquests els tems dels que més es parla aquests dies? Per raons diferents, a molts els hi acollona entrar-hi a fons.