S'Illot

Cançó d'amor postmoderna

2010-03-11T22:12:00.002+01:00

Gran cançó. No canten bé, però ni falta que els hi fa per haver-me fet riure una bona estona. Això és una metàfora del romanticisme dels que som capaços els hòmens el 99% del temps. I encara no s'ha extingit la raça humana! ;)

Estam de mudança

2007-06-07T10:12:00.000+02:00

Feia temps que no feia canvis al bloc. I he decidit mudar-me de lloc, aprofitant que he donat d'alta un domini .cat. Em podeu trobar a partir d'ara a IllaVirtual.

Les conseqüències del nou Estatut balear

2007-05-28T16:07:00.000+02:00

La lliçó de les eleccions d'ahir és que no hi ha res segur. La baixa participació, tradicionalment, implicava una victòria del PP a Eivissa i a Balears. No ha estat així aquest cop. Una altra paradoxa i la prova de que els canvis en les distribucions electorals, en aquestes illes, es giren contra qui els aprova és el que ha passat a les Pitiüses. És paradoxal que el PP hagi perdut el Consell eivissenc amb el mateix nou Estatut impulsat per en Matas que creava el Consell formenterer i que semblava blindar la seua majoria a l'illa. Amb el vell Estatut, avui, dia 28, Pere Palau tornaria a ser president. Formentera hauria desempatat, aquesta vegada, a favor seu. Una realitat cruel, no us sembla?

Una extensió molt útil pel Gmail

2007-04-04T09:15:00.000+02:00

Acaba de sortir el FireGPG, una extensió pel Firefox que et permet signar i encriptar correus electrònics de Gmail desde el navegador web. Funciona en Windows i Linux. L'he provat, i val la pena.

Franco, la màquina

2006-11-20T19:26:00.000+01:00

Avui, és el 20-N, l'aniversari de la mort del Franco. Convé recordar a un home de facultats amb un video.

Les raons de l'interès per Guinea Ecuatorial

2006-11-16T20:36:00.000+01:00

Tot i que el fill d'en Teodoro Obiang es compra una casa de 35 milions de dòlars amb un sou anual de 60.000, en Zapatero i la gent de Repsol està interessada en mantenir una via de col·laboració oberta amb aquesta dictadura, igual com han fet les grans petrolieres americanes. Les raons? Aquí les teniu: un mercat d'extracció en creixement. No m'estranya que en el rànking mundial de la corrupció, aquesta ex colònia espanyola estigui al quart lloc, competint amb Iraq, Haití i Birmània. Els corruptors viuen tranquils i ben rics a Occident.

Multimèdia tot a 100

2006-11-14T17:32:00.000+01:00

La Malla, un portal molt veterà d'informació a Internet, ha decidit oferir serveis multimèdia amb la lectura, mitjançant un sistema automatizat, dels textes de les seues notícies. Brrr...em sent com si l'indicador de parades de l'autobús o del metro em llegís les notícies. Voleu dir que això val per res? ;)

Sobre les lleis electorals

2006-11-14T09:29:00.000+01:00

És curiós que en aquestes eleccions catalanes s'hagi parlat poc de la injustícia de la Llei Electoral, després de que a 1999 i 2003 no es parlés d'una altra cosa. Ara, qui reprodueix la mateixa queixa és El Mundo, però en sentit contrari, donant suport editorial a una proposta de l'ambaixador al Vaticà, Francisco Vázquez, de limitar la influència dels partits petits fent una reforma de la llei electoral. Per mostrar quina és la realitat actual, és bo que llegiu això.

Ensenyar a frenar

2006-11-13T23:08:00.000+01:00

Quan vaig trobar això al bloc del diputat socialista al Congrés Rafael Estrella, no m'he pogut resistir a mostrar la forma més curiosa d'educació vial, tot i que de seriós no en té res. El problema és que el sistema afavoreix la frenada en sec :P

Les audiències d'IB3

2006-11-13T12:17:00.000+01:00

Futbol i programes de cuina. Així surt al rànking de programes meś vistos d'IB3 d'aquesta setmana de Sofres, que podeu veure aquí. El problema és que els drets del futbol de Primera ara els té La Sexta, el que fa que una de les gran vies per augmentar l'audiència la tengui tancada. Tot i així, trob molt recomanable aquest apunt del bloc d'en Mateu Ramonell, que mostra com encara l'Informatiu Balear de Televisió Espanyola a Balears té més telespectadors que el Notícies Migdia d'IB3.

Afghanistan al youtube

2006-11-13T11:42:00.000+01:00

Dos mostres de com la guerra també es fa amb imatges a Internet. Un atac de soldats canadencs i un altre video amb accions del talibans

Les notícies més importants del dia

2006-11-02T11:01:00.000+01:00

La política de pactes a Catalunya? No. Que tres nines tupin a una companya a Ponferrada i li trenquin una cama perquè "no tenien ningú a qui vacilar". Segona: una diputada verda a Alemanya, amenaçada per demanar a les musulmanes que es llevin el vel. El tema, en un altre cas, també ha estat polèmic a Turquia. Aquí tenim dos temes claus: educació i societat, a escala mundial.

Un triomf molt treballat

2006-11-01T23:11:00.000+01:00

La interpretació que faig dels resultats de les eleccions catalanes és que molts de desenganyats amb el tripartit no han anat a votar avui. Per tant, no hi ha hagut cap esllavissada de vots tremenda que hagi provocat un terratrèmol polític respecte a 2003. El principal perdedor el Montilla, però com el Maragall, encara té possibilitats de guanyar en el darrer minut. Amb el permís del PSOE, clar, perquè Zapatero es juga la reelecció segons que surti. CiU ha guanyat, però no arrassant. En aquest sentit, l'aposta per una campanya dura no els ha sortit bé bé. Ara veiem com respira ERC. Tot i l'acceptable resultat, el Carod distava molt de ser l'eufòric de 2003. Potser les properes setmanes li tornaran a donar molt oxígen. Els resultats, tan similars en algunes coses als de 1980, obligaran tothom a ser humil.

L'amor d'en Boadella a la premsa catalana

2006-11-01T11:10:00.000+01:00

Penjat al bloc de n'Arcadi Espada

Pere Muñoz i el mitíng de Montilla

2006-10-31T12:30:00.000+01:00

Curiós el que ha passat amb en Pere Muñoz al miting d'en Montilla. N'han parlat més i fotent me? canya altres mitjans, que el seu propi diari, que no fa una referència més directa a la portada sobre el que li va passar, tot i que la crònica d'en Pere Muñoz la podeu veure aquí.

Quina paròdia és millor?

2006-10-31T12:09:00.000+01:00

El Jiménez Losantos del Wyoming o la del Polònia? Difícil elecció :)

L'escàs humor d'en Pedro J.

2006-10-28T20:35:00.000+02:00

El video d'Homo Zapping que ha fet enfadar en Pedro J. i alguns dels seus columnistes. No n'hi ha per tant, la veritat. Demostreu molt poc sentit de l'humor.

Maria de la Pau Janer i Mas

2006-10-28T20:21:00.000+02:00

El candidat de CiU ha trobat en l'escriptora mallorquina un suport reiterat en aquesta avorrida campanya electoral. Avui s'esplaia a l'Avui recolzant-lo. La seua ha estat una evolució lenta, tot i que encara hi ha qui record a com el PSOE, a un parell d'eleccions, li oferí un lloc destacat en les seues llistes a Cort, en una operació no anà endavant, finalment, per problemes dins aquest partit. La meua col·lega del Diari de Mallorca, Lourdes Duran, copsà aquesta evolució ideològica, en una bona entrevista després de guanyar el Planeta de 2005, quan se li preguntà per la seua definició ideològica, i deia que se sentia cada cop menys d'esquerres. Ho trob legítim, sobretot en un panorama on molts polítics dolents utilitzen el coixí de la ideologia com a excusa de la seua incompetència.

Quina parida d'anunci!

2006-10-25T11:10:00.000+02:00

Final feliç per a l'Emilio

2006-10-25T11:04:00.000+02:00

Finalment, han alliberat el periodista segrestat a Gaza. La millor notícia d'avui.

Un periodista segrestat

2006-10-24T17:06:00.000+02:00

Al fotògraf Emilio Fernández Morenatti, freelance que prestava serveis a l'agència Associated Press, l'han segrestat a Gaza. Mentre passa aquests mals moments, és bo veure la qualitat de la seua feina, amb les fotos d'Afganistan que pengen a aquest web personal.

Kiko i Kuki

2006-10-24T16:50:00.000+02:00

Un record musical i personal. Després d'escriure sobre Vietnam, pens que feia falta. Disfrutau-lo

De Vietnam a la Cotxintxina

2006-10-24T16:00:00.000+02:00

En aquests dies de vacances, ha caigut a les meues mans el llibre del general i menorquí Luis Alejandre Sintes, ex cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, sobre La Guerra de la Cochinchina, que edita Edhasa, que recupera la intervenció espanyola al Vietnam del segle XIX, ajudant els francesos en una missió (1858-1862)que acabà per facilitar a França el control del país, sense pràcticament res a canvi per Espanya. El llibre és una reivindicació del valor personal del cap militar, el coronel Palanca, que aguantava tant com podia sense suport del Govern, que només l'havia enviat per estar a bones amb la França de l'emperador Napoleó III i no cercava cap control territorial.

El llibre no està malament, el to general és correcte, tot i que de vegades, em venen dubtes de si l'obra no acaba lamentant que Tonkín o alguna altra regió vietnamita no es pogués convertir en colònia espanyola. No està gens malament recordar la desgraciada història de Palanca, marginat en tornar al seu país, però pens que en aquells anys, en situacions similars, qui la va encertar va ser el reusenc Joan Prim, a qui el Govern va enviar el 1861 a Mèxic amb un contingent espanyol per ajudar els francesos i els anglesos. Quan Napoleó III optà per col·locar un titella al front del país, Maximilià d'Àustria, Prim decidí retirar-se de Mèxic. En tornar a Madrid, el Govern volia desfer-se d'ell, però a la reina Isabel II li complagué molt el que havia fet. Però coses que té la vida, en Prim faria caure a la seua benefactora anys després, però el general de Reus viuria menys anys que Palanca. I tots tres veurien els seus somnis trencats.

Bisbal dóna el cante a Brusel·les

2006-10-24T15:23:00.000+02:00

Avui, dimarts, l'ex triunfito canta davant en Josep Borrell, president del Parlament europeu, a Brusel·les, per defensar l'extensió dels drets d'autor, que tot i que la notícia de Terra que he llegit no ho diu, s'apliquen després de la mort de l'autor. A Espanya, segons la Llei de Propietat Intelectual, hi ha un límit de 70 anys. A molts països europeus, 50. Als Estats Units, 95.

Aquestes diferències creen embolics "divertits", com les múltiples edats del nin etern, Peter Pan, i els seus derets.

Òbviament, la patronal IFPI vol que s'amplii la protecció al mateix nivell que els Estats Units. El més curiós del cas és que fa uns anys, a Estats Units, quan ja estaven a prop de caducar els drets d'autor de Disney -que donen quatre duros l'any, ja hi podeu pensar- es va ampliar el termini als 95 anys. Curiosament, s'explica a aquesta notícia de Noticiasdot.com, la decisió es va pendre amb l'argument de que s'acostava a la protecció que s'oferia a la UE.

La legislació sobre drets d'autor va néixer a Espanya amb l'objectiu de treure de la pobresa a molts artistes (i les seues famílies) que malvivien quan es feien vells o els seus parents famosos morien. Ara, del que estam parlant no és d'això, ni tan sols de cultura, sinò d'un negoci, en alguns casos, multimilionari, al que cap multinacional i/o hereu vol renunciar. Fàcilment, s'entén. Néixer rebesnét d'en Bisbal, en ple segle XXII, t'ha d'assegurar viure forrat sense que hagis de demostrar res? Diuen, en castellà, que la música amansa a las fieras. Esper, en el cas del Parlament Europeu, que això no sigui així.

El règim de Franco

2006-10-24T14:50:00.000+02:00

en versió televisiva...:)

Un altre servei (més) de Google

2006-10-23T19:56:00.000+02:00

Fins fa pocs mesos, m'havia resistit a usar alguna cosa més de Google que no fos el buscador. Primer, vaig caure amb el gmail, tant per capacitat del correu com perquè no em restringia com feia el correu d'ono en número de megues d'arxius per enviar. Això, per transmetre fotos, és vital. Des de fa un parell d'hores, estic usant un dels seus nous serveis, el Google Reader, per a concentrar en un únic lloc (i amb seguretat de que no volarà en un dels meus rampells per a fer proves amb nous programes i/o nous sistemes operatius) totes les suscripcions a blocs que tenc. M'agrada més el senzillísim i pràctic lector d'RSS de l'Opera, un dels grans atractius d'aquest navegador d'Internet, però el Reader de Google no està gens malament...i pens que desapareix el risc de perdre informació i suscripcions. Esper reaccionar amb més agilitat i ser més participatiu als blocs que m'agraden a partir d'ara.

Les prioritats del debat polític

2006-10-23T09:43:00.000+02:00

És curiós com en campanya, molts polítics s'embranquen en polèmiques cada cop més allunyades dels interessos dels seus votants, als qui diuen representar. Si haguéssim de fer cas al que diu el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, els punts que més preocupen als catalans són la inmigració i l'accés a l'habitatge, per aquest ordre. Són aquests els tems dels que més es parla aquests dies? Per raons diferents, a molts els hi acollona entrar-hi a fons.

2006-06-01T15:15:00.000+02:00

Ubuntu 6.06 ja està en línia
La meua distribució de Linux, Ubuntu, ja té nova versió, la 6.06 Dapper. Ha estat una millora i em reafirma en el pas d'abandonar Windows, que des de fa dos mesos, ja no ocupa ni un mega del meu disc dur. Provau-la (es pot executar per provar des d'un CD sense instal·lar res) i ja em direu.

2006-05-30T11:19:00.000+02:00

Vaig fort 2

Avui m'ha arribat això al mail. El senyor dels anells a la mallorquina...Quina por :P

2006-05-13T14:22:00.000+02:00

Emprenyats amb conya
Això ha posat algun veí creatiu i emprenyat després de telefonar sense resultats perquè recullin el paper d'un contenidor davant casa. Almenys, no perd el sentit de l'humor :)

2006-05-12T10:31:00.000+02:00

Un govern mort per sobredosi

Finalment, el tripartit no ha pogut aguantar més i s'ha desfet d'una de les pitjors maneres: amb una coça d'en Maragall als seus socis d'ERC. Era d'esperar, vist l'espectacle de desunió que han ofert en tantes ocasions, i que han volgut mantenir fins al final. Els socis que veuen que ja no poden seguir junts, però que tampoc volen fer-se molt de mal, pacten les condicions del final. Això, a la Generalitat, no ha estat possible. El tripartit mor per sobredosi...de crisis, que han acabat forçant la sortida més dura, la més passional. Coi amb l'oasi...

2006-05-11T10:59:00.000+02:00

Reflexió sobre el periodisme econòmic

Interessant post d'en Juan Varela ( i dur) al sempre actiu Periodistas 21 sobre el paper de la premsa econòmica i la seua capacitat d'investigació.

2006-05-10T10:55:00.000+02:00

Steve Jobs a Stanford

En realitat, hauria d'estar dutxant-me per anar a la feina. Però aquest discurs a la Universitat d'Stanford del fundador d'Apple, Steve Jobs, ha pogut més. Maques paraules. Sense set de coneixement, no hi ha èxit.

2006-05-10T10:22:00.000+02:00

Un blog per l'estafa dels segells

El País ja ha reaccionat i ha preparat una bitàcora perquè els afectats diguin la seua. Llegeix això al mateix temps que una bona entrada a la que he arribat mitjançant el blog de Mercè Molist, que parla de com una agència de notícies, Servimedia, s'apropià d'un article seu amb llicència copyleft i es distribuí a diferents diaris sense fer referència d'on venia. Felicitats, Mercè

2006-05-09T22:10:00.000+02:00

Recuperant correu antic

Quan recuperes correu electrònic escrit fa tres anys i mig, inevitablement, t'entra nostàlgia i penses en tot el que has fet des d'aquell moment. També penses en els "accidents" informàtics que t'han obligat a formatejar i instal·lar-ho tot de nou, i te fan agafar ganes de fer el que mostra l'imatge de dalt. Aquesta mescla de sensacions l'he aconseguit gràcies al Dbxconv, una aplicació per Windows que et permet passar carpetes de l'Outlook Express al format .mbox, que poden llegir fàcilment l'Evolution i el Thunderbird, que són els dos programes que tenc instal·lats al meu ordinador. Amb l'ajut del wine, perquè és una aplicació per Windows. En tot, el final de dia ha estat positiu.

2006-04-26T10:00:00.000+02:00

El bookcrossing i Sol Melià

De vegades, informació curiosa cau a les teues mans de la manera més insospitada. Vaig aconseguir fa uns dies, mitjant una jornada de bookcrossing organitzada per Tele 5, 'Vecinos alejados' (Círculo de Lectores), un llibre del periodista de El País, Ignacio Cembrero, amb una reflexió sobre la famosa crisi de Perejil i sobre l'escassa inversió espanyola a Marroc. A la pàgina 186 parla de Sol Melià i una de les seves inversions. Pel que llegeix, un se n'adona de què poc sabem realment de com s'estan estenent les companyies hoteleres illenques a l'exterior.

Escric literalment: "Sol Meliá no tuvo opción de recurrir al rey (de Marroc, s'entén). El entorno del monarca fue el causante de su desdicha. A finales de 1999 firmó un acuerdo con las autoridades marroquíes que preveía la construcción de Paradisus, un gran complejo turístico en la ciudad costera de Agadir, cuya primera fase debería haber estado terminada a finales de 2002. Para llevarlo a cabo creó una sociedad, Sudluxe, en la que poseía un 40 por ciento. Unos socios marroquíes debían aportar el resto, pero se demoraron en hacerlo. Solicitó entonces una prórroga del plazo fijado, pero la oficina del primer ministro se la denegó". A l'Ambaixada els hi deien que era perquè el solar estava massa a prop d'un palau reial. "El primer grupo hotelero español se resignó a cerrar su delegación en Marruecos y desde entonces solicita infructuosamente a la Administración marroquí que le devuelva el canon pagado por los terrenos y el 60 por ciento de los gastos anticipados a Sudluxe".

El curiós es com interpretaren a la premsa marroquina la mateixa notícia. Us remet un enllaç de la notícia publicada fa tres anys a L'Economiste. Preguntar i llegir. No hi ha cap altra manera per saber.

2006-04-25T09:58:00.000+02:00

Un truquet amb el Gnomebaker

Ho llegeix al bloc de Sergio Blanco, amb consells sempre interessats per millorar l'Ubuntu.

2006-04-25T09:55:00.000+02:00

La nova amenaça al P2P

Un programa que asseguren a Noticiasdot.com que és capaç de seguir l'origen dels fitxers descarregats a l'E-Mule. Fantasia o realitat?

2006-04-14T10:11:00.000+02:00

Lectura forçada

Avui no ha arribat a la llibreria la premsa de Barcelona. Així que m'ha tocat triar entre l'ABC, La Razón o El Mundo si volia acabar amb la meua set lectora habitual. La tria és ben difícil, tot i que he acabat triant el primer. És en moments com aquest quan te n'adones que el diari que compres i llegeixes, el tries no per la informació que conté (que també), sinó per com et sents d'identificat amb el que diuen.

Aquests dies tenc algun moment més del normal per llegir. M'està enganxant la col·lecció d'història de Balears de Documenta, els Quaderns d'Història Contemporània. En aquest destrossat país nostro, disposar d'informació tan resumida i amena de la nostra història (pot accedir-hi fàcilment als seus continguts gent a qui no agraden els llibres) és un luxe.

2006-04-13T15:13:00.000+02:00

75 anys de Segona República

Demà tenim aniversari polèmic. A Palma, l'Ajuntament (PP) ha intentat dificultar tant com ha pogut la celebració a la Plaça de Cort. A Internet, les valoracions són ben variades. Un dels blogs que segueix, el de Martí Saballs, periodista d'Expansión, carrega contra l'exaltació del passat republicà i recorda la inestabilitat. Desgraciadament, l'estabilitat no fou pas cap característica habitual del nostre passat. Ans al contrari. Tampoc la democràcia. Amb la restauració dels Borbons, el 1875, ja es sabia qui anava a guanyar les eleccions abans d'anar a votar. Per tot això, pens que és bo recordar i homenatjar la il·lusió amb la qual arribà la II República per tot l'Estat. És la llavor del que som ara. Per bé i per mal. Però principalment per bé. És un exemple a defensar.

2006-04-13T11:37:00.000+02:00

Bons consells de seguretat

Un bon descobriment, a partir del llistat de blocs de Planeta Hispalinux ha estat aquest: el weblog de Sergio Hernando, amb una pila de consells útils de seguretat. Vos el recoman.

2006-04-11T15:36:00.000+02:00

Boomerang electoral per Berlusconi

Esperant la inminent arribada dels primers recursos per tornar a contar cada vot de les darreres eleccions italianes, és just donar-li tot el mèrit a Il Cavaliere del resultat. Canvià sis mesos abans dels comicis la llei electoral, per permetre que amb una majoria molt esquifida de vots, es pogués accedir a la majoria absoluta. Era la seua millor possibilitat. El queno havia pensat mai es que això acabés per afavorir el seu enemic: Romani Prodi. En tot cas, chapeau per Il Professore, i esperem veure una mica menys aquest home sobrat de doblers, però no de finezza.

2006-04-03T15:56:00.000+02:00

A alguns se'ls hi està acabant el temps

Tot i la demonització que es fa d'Internet i del P2P per part de l'establishment de la indústria musical, la notícia de que un tema estrenat per Internet, Crazy, de Gnarls Barkley, sigui ja número 1 a les llistes britàniques, mostra que a alguns se'ls hi està acabant el temps per reaccionar, i que si no van vius, la història els engoleixi.

2006-03-31T15:24:00.000+02:00

Sí a Leo Bassi

El Teatre del Mar es troba en un bon embolic per l'oposició del Bisbat de Mallorca, propiètaria del local, a que es representi al maig 'La revelación', la darrera provocació d'en Leo Bassi, considerant-la anticatòlica i ofensiva. Independentment de com acabi l'assumpte i de si s'acaba traslladant a una altra banda la representació (com va succeir a Toledo), l'obra s'ha de poder veure a Palma. Cadascú ha de tenir l'oportunitat d'opinar amb coneixement de causa. El que pens que no podem admetre e? la censura prèvia i barata de que algú decideixi per nosaltres què podem veure i què no. Si tan discutible és, vagin als jutjats i denunciïn. Darrerament, estam oblidant massa cops que la llibertat d'expressió es defén quan no estàs d'acord amb el que opinen els altres, però respectes el seu dret a dir-ho.

Després hi ha qui argumenta perquè no actua l'Església igual a Palma amb la discoteca Abraxas, l'ex-Pachá. El local també és propietat del Bisbat. Voleu dir que cada cop de setmana el que es fa allí cada cop de setmana no procura vulnerar regularment algun dels set pecats capitals? ;)

2006-02-24T15:29:00.000+01:00

Lectures recomanades

Dos posts molt recomanables per llegir avui. Un d'ells, d'en Lluís Foix sobre els resultats de la forçada "exportació" de la "democràcia" a l'Iraq. Un país superat pel caos i la inestabilitat. L'altra, sobre aquestes OPAs a Endesa, que més que opes, sembles subhastes. Potser haurien de passar l'envit, per a millorar-ho, a Christie's, a Londres ;) És d'en Martínez Soler, comparant les portades d'El Mundo i El País.

2006-02-23T17:09:00.000+01:00

Records del 23-F

Fa 25 anys d'un dia que hauria pogut canviar la nostra història. Jo d'aquell dia, amb nou anys, només record un detall. Mon pare enganxat a una ràdio durant tot el dia i part de la nit. Encara ho tenc gravat a la memòria.

2006-02-22T10:01:00.000+01:00

Les mil pàtries d'Endesa

Quan acabeu de llegir, potser vos agafaran ganes de comprar una placa solar per donar electricitat a l'ordinador, però ara que s'acaba d'anunciar la contra-opa a Endesa per part de l'alemanya E.On, un tema de gran interès popular ;), recoman llegir aquest esplèndid article de Marc Bassets a La Vanguardia d'avui, on parla de com es va formar aquest gran conglomerat energètic, al 2002, afavorit pel govern socialdemòcrata! de Schroeder, en una decisió contra el parer de l'organ de control de la competència!

En els darrers anys, a la aparentment liberal Unió Europea, on, en teoria, tothom pot comprar empreses on vulgui -sense restriccions, ja, ja-, els governs afavoreixen la creació de "campions nacionals", capaços de competir en un mercat globalitzat. Un exemple clar ha estat el de l'expansió de Telefonica. El que queda clar és que en aquesta cursa, tothom vol ser el que traga i no el que és tragat. Ha passat a Itàlia i a Portugal en els darrers mesos. La reacció del Govern central d'oposició a l'entrada d'E.on me sembla normal, en aquest context. Una altra cosa és que seran els organismes reguladors i els accionistes qui decidiran finalment.

Una altra cosa és que pensi de com hem anat construint aquests "campions nacionals". També avui es comenta que l'Executiu d'en Zapatero vol reduir a la meitat les ajudes que concedia a GESA(Endesa) a Balears per a produir i distribuir energia elèctrica a les Illes (també passarà a altres comunitats), perquè el seu cost, en realitat, era exactament la meitat del que es declarava. Els campions, finalment, s'han creat a partir de les nostres butxaques. Olé!

Per això, són molt tendres les declaracions d'europeisme que avui fa al seu bloc n'Alfredo Urdaci, amb el missatge El móvil de Zetapé. Com deia el nostre "estimat" Aznar: "¡Joder, qué tropa!". Estaré molt a l'aguait de que diu de l'operació el conseller d'Endesa don Alberto Recarte, company del Jiménez Losantos a Libertad Digital, que avui ja dedica una saborosa editorial al respecte.

2006-02-21T15:58:00.000+01:00

Vergonya

Això és el que estic sentint en dos temes ben diferent. El primer, la identificació de Linux com a paraula insultant a la web de la SGAE. Segona, amb la càrrega de la Guàrdia Civil a Can Malalt, a Sant Jordi, perquè es faci l'autovia de l'aeroport. Som pessimista en aquest tema, perquè el tràmit legal és el que és i serà molt difícil aturar-lo. Em queden dues preguntes: feia falta aquesta carretera? S'estalviaran amb ella els embussos de l'estiu per anar i tornar de Ses Salines?

2006-02-21T15:41:00.000+01:00

Reflexions sobre la manifestació de BCN

De tot el que està passant aquests dies amb aquesta política catalana tan caòtica aquesta legislatura, me qued amb dues coses molt clares. Primer, CiU vol un dos per un: aprovar l'Estatut i fotre fora del Govern ERC. Per part d'Esquerra, es vol aprofitar el pacte Mas-Zapatero per fer el "sorpasso" a Convergència. Qui guanyarà?

2006-02-14T16:01:00.000+01:00

En Jordi Bayona, segons El Mundo de Balears

Uiuiuiiui, què dolent.........:P Òbviament, fa pinta de començar a escriure al seu bloc :P

2006-02-13T15:17:00.000+01:00

Una ficada de pota més a Euskadi

Per posar fi a dècades de violència al País Basc convé parlar poc i fer més. Ha estat, doncs, un error per part de Zapatero, parlar de que estam davant "el principi de la fi" d'ETA. Amb una situació com la que es té, millor parlar poc,fins que es tenguin resultats concrets. Tota la resta són especulacions que acaben girant-se contra qui les ha fet, amb contradiccions dins del propi Govern, com ha demostrat el Comissari per les Víctimes del Terrorisme, Peces-Barba, dient que ell no és tan optimista com el president. Patètica està resultant també la utilització de la lluita anti-terrorista com a arma de lluita política per part del PP, com està passant amb el tema de l'excarceració de presos. Qui pressumeix més de sentit d'Estat és qui està demostrant no tenir-ne. Amb una oposició com la del PP a Gran Bretanya,ja m'hauria agradat veure com en Tony Blair era capaç de fer que l'IRA deixàs les armes. Tot seguiria igual.

2006-02-04T22:23:00.000+01:00

Natura massificada

Ses Fonts Ufanes, quan brollen, són una festa de la natura. Una de les imatges més belles d'aquesta illa. Torna a còrrer aigua aquests dies,gràcies a les abundants pluges, i avui hi hem anat de visita. La sensació que he tengut ha estat una mescla de sensacions. Em sentia com si estés caminant pel carrer de Sant Miquel en hora punta de gent que hi havia. L'any passat, la conselleria de Medi Ambient del Govern va comprar la finca per més de tres milions d'euros (abans, l'havia declarat monument natural) i ara franqueja el pas a tothom qui vol. Veient el panorama d'aquest migdia, tant ple de gent, un quasi enyora els temps en que havies de saltar la paret de la finca d'es Garbellí Petit i exposar-te a la mala llet de l'amo per veure l'aigua brollar. La bellesa, massificada, perd part del seu encant.

2006-02-02T22:00:00.000+01:00

Llibertat d'expressió

Toca fer-ho, perquè les coses s'estan exagerant massa, amb assalts a embaixades inclosos. Un director del France Soir despatxat per publicar les imatges i molts malentesos, que han obligat al danès Jyllangs-Posten a publicar un escrit aclarint les seues intencions. Les imatges de la polèmica es poden consultar fàcilment. En aquest cas, la llibertat d'opinió ha de prioritzar-se. Qualsevol altre camí ens porta a la censura.

2006-02-02T21:52:00.000+01:00

Sous i subvencions dels diputats

Sí,ja sé, arrib tard, però m'ha agradat poder consultar la informació de sous dels diputats del Congrés...i prou important, les ajudes als grups polítics. Les teniu aquí. Esper que el Senat faci el mateix. I el Parlament balear. És un bon exercici de transparència.

2006-01-30T21:29:00.000+01:00

Múnich, una bona pel·lícula

Està molt allunyada de La Llista de Schindler o de Saving Private Ryan. No indueix a la llagrimeta fàcil. Tampoc te manté enganxat a la butaca del cinema enlluernat per les explosions i per la violència. Però els cinc minuts finals de la pel·lícula em pareixen tot un manifest, i donen molt per meditar. Pens en allò que diuen que la fi no justifica els mitjans. Una dita molt guapa, tot i que, finalment, molt oblidada i poc aplicada. En aquest cas, qui fa la feina bruta acaba esdevenint una víctima més, d'un engrenatge que no arriba a entendre en la seua totalitat. Vos la recoman, aspirants a àlfils :)

2006-01-30T20:48:00.000+01:00

Signatures contra l'Estatut

Em sembla boníssim aquest article de n'Antoni Bennàsar sobre les bases jurídiques de la iniciativa del PP de recollir signatures contra l'Estatut de Catalunya. Un atac de fons contra una oposició que s'ha quedat sense arguments en el tram final de la discusió. Gràcies a en Benjamí Villoslada per descobrir-me el bloc. Tot i això, diuen haver recollit 140.000 signatures en tres dies. En Jordi Juan, a La Vanguardia, es demanava, tenint en compte el que ha quedat de retallat, si havia valgut la pena provocar tal mobilització anticatalanista i anticatalana a la resta de l'Estat. La resposta és que no quedava més remei. Record el que va passar a 1995 quan es pactà la cessió del 15% de l'IRPF i no hi veig molta diferència, la veritat. Fins i tot els arguments són -decebedorament- similars. Del nou estatut m'agrada la descentralització de la justícia (un aspecte poc comentat) i l'equiparació del deure de conèixer el castellà i el català.

El paper més fàcil: el del nostre president Matas. Mostrant-se en contra del nou Estatut, pot acabar recollint fins a 600 milions d'euros adicionals en finançament. Una postura comodíssima. A no ser que, finalment, li toqui obeir el que demana la direcció nacional del seu partit: que no s'apunti a cap nou sistema de finançament inspirat per l'Estatut...Ell va dir que obeiria...al mateix temps que deia que les Illes encara tenien més necessitat de finançament que Catalunya. Però bé, ja sabem que la paraula de molts volàtils és com una fulla...vola en la direcció del vent.

2006-01-18T09:19:00.000+01:00

Les guerres oblidades

Si has de caminar més de 80 kilòmetres per poder arribar a un centre de salut...ho tens molt malament si pateixes alguna malaltia greu. És massa gent la que es troba en aquesta situació i molts no surten al diari. Metges sense Fronteres ha editat el seu informe anual sobre les crisis oblidades, les oblidades dels mitjans de comunicació. Haití, Uganda, Txetxènia, la República Democràtica del Congo...la llista és ben llarga. La falta de memòria també.

2006-01-17T19:49:00.000+01:00

Un vampir a la Casa Blanca

És el freak del dia. Es va fer vampir després d'una dura separació (no deu ser el primer temptat a fer-ho). Jonathon Sharkey, de "ca s'Empalador", beu sang, és sacerdot satànic i explica que si arribés a la Casa Blanca, el primer que faria seria empalar el George Bush. Diu ell que, almenys, no amaga el seu costat obscur. Això mereix una candidatura a governador de Minnesota. Aquí, en una notícia del diari xilè La Nación.

2006-01-17T09:53:00.000+01:00

Un vestit que sona bé

Roba per a melòmanes. A Wired destaquen la feina de Sonic Fabric. Una dissenyadora s'ha llançat a reciclar les velles cintes de cassette i en fa vestits. Com no podia ser d'una altra manera, quan hi poses l'aparell reproductor al damunt...la roba sona. Tot i així, recordant com eren de fines les cintes, crec que en una nit de gener de Deià, a qui es sentiria més cantar seria a la compradora del vestit ;) En tot cas, crec que abans de veure a una dona vestida així, és més probable que a Ciutat aparegui algú muntat en un segway, com passa alguns matins a Son Armadans.

2006-01-14T09:30:00.000+01:00

Una nit de rialles amb el Sergi López

Ell, una caixa de fusta, uns humils jocs de llums...i el públic. Ahir vaig anar a veure Non Solum al Teatre de Manacor. És la darrera obra d'en Sergi López i trob que és un treball molt ben fet. Aconseguir mantenir l'atenció durant hora i mitja amb l'únic recurs a la teva capacitat com a actor és ben complicat, i ell se'n va sortir estupendament. Si arriba a Palma o a la vostra ciutat, us la recoman. Passareu una bona estona.

2006-01-12T21:03:00.000+01:00

La doble moral del tabac (i més)

Moltes converses d'aquests dies estan girant sobre la llei del tabac. Ara resulta que els que venen pegats de nicotina per ajudar a deixar de fumar s'estan fent d'or (estan venent un 158% més). Tot i la bona intenció de les normatives -deixant de banda la ridícula discusió entre Govern i Madrid sobre si s'han de posar o no àrees per no fumadors als bars petits-, endevin una doble moral. Per una banda ens parlen de millorar la salut de la gent, però per l'altra...estan disposats a renunciar als sucosos ingresos que proporcionen els impostos del tabac...o de les benzines?

2006-01-02T19:28:00.000+01:00

Mateu Ramonell i Farruquito

Tranquils, que no tenen res a veure. Ara vos ho explic tot. Avui l'enllaç és de periodisme. El bloc d'en Mateu Ramonell, ex cap d'Informatius a TVE-Balears i una bona via per veure com se senten per dins els que treballen en el món de la comunicació a Balears. Ara, en Mateu també es dedica a donar classes. El seu bloc està bé per veure el que normalment no arriba a l'espectador o al lector del que passa a les redaccions, les opinions de qui hi treballa.

Per cert, també és ocasió de dir la meva sobre l'Estatut del Periodista Professional en discusió al Congrés dels Diputats. Qui sap si s'acabarà aprovant, al pas que anam amb el debat de l'Estatut de Catalunya...Sobre les millores professionals, poc a dir, és totalment justificat regular millor la figura del col·laborador i no permetre abusos com els que veim actualment. Sobre la creació del Consell de la Informació, veig la proposta excessiva, perillosa. No veig malament que existeixi, però dotar-lo de poder de sanció, el veig -encara- inconvenient. Tal i com està el panorama, una tentació per qualsevol poder per castigar als que no són de la seua corda política.

Per ara, la via judicial em sembla suficient per deixar cadascú al seu lloc. I si ens fixam en les sentències, el marge que estan deixant els jutges, no només per informar veraçment, sinò per opinar (cosa molt diferent d'informar) és molt ample. A tall d'exemple, un columnista de La Vanguardia, va tractar de fill de puta a en Farruquito després de que atropellàs algú i fugís... Els seus advocats presentaren una demanda...i el columnista...se'n sortí.

En tot cas, no estaria malament, igual com el Síndic de Comptes i el Defensor del Pueblo fan els seus informes, que un Consell d'Informació fes pujar els colors als mitjans disposats a tot i els deixàs en evidència. Com a consell, mirau Mala Prensa, Constrastant, o el bloc de José Antonio Martínez, del 20 minutos, que té el gràfic títol de Se nos ve el plumero. La seva especialitat: comparar El País i El Mundo.

2006-01-01T20:35:00.000+01:00

Un almirall menorquí

La nostra història està molt connectada amb la mar. D'ella ens ha vengut riquesa. També altres coses no tan positives, com invasions i guerres. El mar sempre ha estat sempre una sortida, un punt de connexió amb la resta del món, un espai per sommiar en un futur millor i tenir present que no som ta petits. Per això, m'ha encantat, després de trescar pel cercador menorquí Idò!, recuperar la història del vell mariner menorquí Jordi Ferragut i del seu fill, en David, qui fou el primer almirall de la història dels Estats Units. Aquesta pàgina, prou completa i entenidora, els recorda. El web és de 1995, però l'important, com sempre, és el contingut.

2005-12-31T15:40:00.000+01:00

Subtitolant

Dins tot el complex i divers món del català a Internet, em pareix fascinant i engrescador l'esforç que fan alguns per traduir a la nostra llengua pel·lícules i sèries de televisió. Algunes d'elles, no estrenades o que s'emeten de fa poc, com és el cas de Rome o de Battlestar Galàctica. Em recorden un moviment amb més història, com és el cas del fansoup, la traducció de sèries de dibuixos animats nipones fins que arriben a Espanya. Una forma de superar les fotocòpies de les sèries que corrien quan era col·leccionista. Exemples d'aquestes pàgines els podem trobar A cop de teclat a Subcat. En el cas de la gent del fansoup, podem trobar Catsub.net, d'on he agafat la imatge que acompanya a aquest post.

2005-12-30T22:19:00.000+01:00

Feliç 2006, oh no!

A Tele 5 amenaçen demà amb Operación Triunfo. A IB3, amb els "millors moments" de Nit d'Èxits -si és que n'hi ha-. A Antena 3 ataquen amb l'SMS de "Feliz Navidad,Pásalo". Sort que sempre queden els guinyols del Plus i la resposta popular.

2005-12-20T23:47:00.000+01:00

Cita del dia, escoltada a la presentació del llibre d'articles d'en Biel Mesquida anit, a Palma: "Les àguiles no mengen mosques". Potser no, però crec que ja fa temps que han abandonat la dieta mediterrània :P

2005-12-20T15:59:00.000+01:00

Ara que han acabat les eleccions a Bolívia i que el Moviment al Socialisme d'Evo Morales s'ha imposat a l'ex president Jorge Quiroga, és bon moment per repassar directament quin és el programa, d'un dirigent dels camperols 'cocaleros'. Sobta la figura del vicepresident, Álvaro García Linera, antic dirigent de la guerrilla, que ara defineix el programa del seu partit com a "centre-esquerra". Tot i així, la seua política de nacionalitzacions és prou diferent del que s'ha fet a països com Argentina i Brasil amb Kirchner i Lula da Silva, em recorda més la Venezuela de Chávez. Vejam com acaba. Repsol espera, el Santander ha venut el banco Santa Cruz, la seva única propietat al país (tot i que la seua web no ho reflexi encara).

Impressiona molt que hi hagi gent tan cruel com per ser capaços de botar foc a una indigent a un caixer automàtic al barri de Sarrià. Què corria pel seu cap?

2005-12-18T21:07:00.000+01:00

Weblogs cuirassats

Se m'està acabant la bona vida. Vull dir...les vacances. Però segueix navegant. Via la web de Reporters sense Fronteres arrib a aquesta interessant Guia del Blogger i del Ciberdisident, on es parla d'aplicacions i sistemes per assegurar-te l'anonimat com a redactor d'un bloc en països no democràtics. Parlen de l'Invisiblog, un sistema de publicació que usa la criptografia de GPG junt amb el Mixmaster, un sistema de reenviament de correus anònims. La seua presentació és que no necessitaras confiar en ells perquè mai sabran qui ets. Vols dir? ;)

Per cert, parlant de la des(Unió) Europea i el seu acord de Pressupostos, em sap greu dir que l'únic que sembla unir a molts de països allà són els doblers. Ara, la meua pregunta és: fins a quan?

2005-12-17T20:46:00.000+01:00

Els forats de Google Maps

Segons publica avui el Wall Street Journal i recull resumit google.dirson.com, aquesta aplicació suprimeix, per als internautes xinesos, alguns mapes i imatges que nosaltres sí podem veure. Un altre exemple de que a més a més de ser una útil eina per trobar informació, Google també és una empresa...que per guanyar doblers és capaç de fer concessions doloroses, com passa també amb serveis com Google News, tot i que diuen que hi ha solucions.

2005-12-16T17:00:00.000+01:00

S'ha de felicitar en Nacho Escolar i en Juan Varela per aquest excel·lent wiki sobre la discusió de l'Estatut del Periodista, que ara mateix es troba en discusió a la Comissió Constitucional del Congrés de Diputats, la mateixa que s'està encarregant dels estatuts del País Valencià i Catalunya. Aviat us diré que em sembla.

2005-12-16T11:24:00.000+01:00

Ara que es parla del rebuig de PP, PSOE, CiU i PNB a una proposta d'EU i ERC sobre el foment del software lliure, pens que és una bona ocasió per parlar del fracassat projecte RHODAS, que al 2002 volia facilitar el canvi a 8.000 ordinadors de Windows a Linux. Fracassà. I el Tribunal de Cuentas ha emés tres anys després un informe prou demolidor. Aquí teniu el debat en comissió al Congrés sobre les seues conclusions i les resolucions aprovades pel Tribunal de Cuentas.

Actualització: Els diputats amb bloc ja comencen a intentar defensar la seua posició. És el cas de Lourdes Muñoz, del PSC.

2005-12-15T15:27:00.000+01:00

M'havia proposat no parlar de la cretinada del boicot al cava o als productes catalans, però vist que hi ha prou radicals i inútils per fer baixar un 4 o un 5% la venda d'un producte en funció del seu origen, estarà bé donar un repàs a l'història de la fractura de Iugoslàvia, en un moment en que encara no eren notícia, al 1990. Sèrbia i Eslovènia discutien molt sobre com s'havia d'organitzar la república. Finalment, el dirigent serbi Slobodan Milosevic dictà un boicot comercial a Eslovènia. Moltes empreses públiques deixaren de comprar productes eslovens. El final ja el sabeu tots. La història la podeu llegir contada de dues maneres: l'oficial (acadèmica) i la personal, els records d'un emigrant iugoslau a Barcelona.

Afortunadament, la nostra situació és diferent, tot i que no deixa de ser una paradoxa que empreses com Codorniu i Freixenet, amb uns gestors que no es destaquen pel seu nacionalisme, siguin les més afectades. Diuen en castellà que es el diable qui carrega les armes. Això pot ser vàlid en aquest cas.

2005-12-14T10:53:00.000+01:00

Money, money, money. Parlant d'Endesa, és interessant veure com el president del Consell d'Administració de Libertad Digital, Alberto Recarte, també és membre del consell d'administració de l'elèctrica. El que pot ajudar a explicar alguna de les indepenents opinions del nostre ínclit Federico Jiménez Losantos, editor del confidencial i locutor de la Cope.

És un exercici saludable fer el mateix amb la resta dels confidencials més coneguts a Espanya. Rera El Semanal Digital, per exemple, trobareu en José María Fernández de la Mata, un descacat membre del Cercle Empresarial de Lleó,i com a director, Antonio Martín Beaumont, un ex president de Nuevas Generaciones a Madrid. Dins l'accionariat d'Estrella Digital de Pablo Sebastián, que passà per greus problemes fa uns anys, hi són presents les societats Inova i Arinver, darrera de les quals hi ha noms com el de Juan Abelló (ex responsable de la companyia de mòbils Airtel, abans de que fos adquirida per Vodafone) i el constructor Juan Miguel Villar Mir, d'OHL.

Diario Directo, confidencial fundat per Fernando Jauregui i que tingué una sentència judicial a la seua contra per publicar que jugadors del Barça havien muntat una orgia a l'hotel abans d'un partit amb el Rayo Vallecano, té ara l'aval del grup empresarial malagueny Vértice. Jáuregui és ara director d'Ocio Crítico.

2005-12-14T10:43:00.000+01:00

No són gens estranyes -i adequades- les declaracions del president de la patronal Foment del Treball, Joan Rosell, en el sentit de que la crispació política pot fer mal a l'economia i demanant la seua fi (sense apuntar amb el dit a qui ho fa). Això darrer s'ho critica en Felip Puig, portaveu de CiU al Parlament de Catalunya. De fet, en Rosell està ben enmig del fregat: és membre del Consell d'Administració d'Endesa, que procura superar l'OPA de Gas Natural, i es parlava de que anava a presentar una candidatura alternativa a la CEOE, comandada des de fa molts molts molts i molts anys per en José María Cuevas.

2005-12-07T11:57:00.000+01:00

Feia temps que no era infidel al Firefox. Avui, ho he estat, amb la versió 8.51 de l'Opera...i la veritat, estic tentat de fer el canvi. És molt més ràpid que la versió 1.0.7 del Firefox que tenc instal·lada. Feia quasi dos anys que no provava aquest navegador i m'ha deixat molt bon sabor de boca. Tenc, en teoria, quatre megues d'ample de banda de baixada. La realitat és que són 1,4 o 1,5...i gràcies. Això és molt per la majoria de les feines, però menys de la meitat del que prometen a Ono...ai de companyies telefòniques...totes són iguals....més per menys.

2005-12-06T12:39:00.000+01:00

Un bon enllaç per desar el llistat de bookmarks, Del.icio.us, suggerit per en Vicente Matellán a Todo Linux . L'usaré, ja n'estic fart de mantenir arxius de seguretat dels enllaços per dvds i discs durs.

2005-12-06T12:18:00.000+01:00

Joaquín Rabasco, el nostre particular aspirant a Lerroux, deixa l'Ajuntament de Llucmajor. El que està passant el cap d'ASI em recorda al que va viure en Jesús Gil. Del futbol a la política. De la batlia de Marbella a Ceuta i Melilla...i de tocar l'èxit a l'enfonsament (judicial). Tot i que en el cas de Don Forastero, enfonsat definitivament encara no l'està, tot i que existeixen causes judicials contra ell. El Mundo s'ha apuntat un gol i demostra la seua influència sobre en Matas i un sector important dels conservadors amb aquesta campanya insistent contra aquest particular soci dels populars -no perdut definitivament-, que ha pescat molt bé vots en el bastions del PSOE, pero al que ara volen tallar les ales, no fos cas que volàs massa alt, deuen pensar alguns dels seus "aliats". Podrà en Rabasco deixar d'estar en el "candelabro" amb aquesta dimissió? En la resposta -d'aquí uns mesos- tendreu el futur d'ASI, i també l'actitud dels seus "socis" envers aquest segment electoral.

2005-12-05T11:50:00.000+01:00

Una de futbol, perquè reflexa desesperació. El cas d'en Wanderlei Luxemburgo deu ser el primer en què destitueixen un entrenador després de guanyar un partit. En Florentino s'està tornant galàctic per moments, però bé, és el que passa quan dissenyes un equip en funció de quantes samarretes vols vendre i no dels títols que vols guanyar. El fútbol s'està imposant a la publicitat i al merchandising.

2005-12-04T19:23:00.000+01:00

Dos enllaços curiosos. El del Partit Comunista (Maoista) del Nepal, que fa quasi deu anys que inicià una guerra civil i control·la bona part del país. Curiós el seu poder tenint en compte el declivi generalitzat dels moviments comunistes per tot el món. Tenen versió en espaniol! (sic). L'altre: el blog d'un pobre al·lot que viu al Canadà, d'origen iranià, que es troba que no el deixen entrar als Estats Units després d'haver llegit el seu weblog. Coses de la guerra contra el terrorisme...que fan pixar fora de test, la veritat.

2005-12-04T18:47:00.000+01:00

La manifestació d'ahir del PP a Madrid em recorda el títol de la pel·lícula de Manolo Gómez Pereira, ¿Por qué le llaman amor cuando quieren decir sexo? Pos això...per què li diuen Constitució quan volen parlar d'Estatut?

2005-12-02T10:50:00.000+01:00

Curiós que l'accident d'helicòpter que ha tengut en Mariano Rajoy (llegiu la crònica de El País) hagi estat amb un aparell de la mateixa companyia, Helicópteros del Sureste, que presta el servei de transport sanitari entre Eivissa i Formentera, i entre la Península i les Illes... Record que va haver-hi un accident mortal fa uns anys a Eivissa, on perillà el pilot. Qui està darrera la companyia?. Us recoman que doneu un cop d'ull a aquest enllaç i a aquest, de Periodista Digital.

2005-12-01T20:30:00.000+01:00

Quina s'ha muntat amb aquest article de MallorcaWeb sobre males pràctiques de màrqueting! I quina mala reacció s'ha organitzat contra en Ricardo Galli, que ho comenta a la seua bitàcora. Quan ell no en té cap culpa, la veritat, el debat sobre software propietari o lliure que havien mantingut abans era totalment independent del tema que ara parlavem, i també aquest post, molt anterior a la publicació de l'article a BalearWeb, i per tant, sense efectes. Però quan te fan mal, no és estrany que cerquis culpables. Google deixa ben clar quina política té d'indexar. Si t'intentes aprofitar i t'agafen, ja saps què passarà, perquè després de tot, Google, és una empresa, i pot organitzar com li rota la informació que gestiona. Una altra cosa és que per qualsevol, estar ben posicionat al buscador sigui, comercialment, de vida o mort.

2005-11-20T20:32:00.000+01:00

Ha estat interessant llegir les opinions d'en Fèlix Pons sobre el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Balears al Diario de Mallorca d'avui. Ve a dir que no calen gaires reformes, i que no hi ha demanda ciutadana. I això pot ser veritat i mentida al mateix temps. Pensau per què. Un punt obvi seria la creació d'un Consell per Formentera, que ha estat un dels punts més polèmics a debat aquesta vegada. Però n'hi ha més.
Després, que Espanya no és un estat federal (quasi cert) i que els drets històrics són antidemocràtics. Això darrer és obviament fals.I només hi ha que llegir un text tan democràtic com la Constitució de 1978 per a donar-se'n compte.

2005-11-20T20:20:00.000+01:00

Divendres, en Benjamí Villoslada i en Ricardo Galli em varen fer recordar que no tenia prou bones raons a Mallorca en Xarxa per deixar d'escriure a S'Illot. Ja és hora de tornar a dir coses.

2004-10-02T16:29:00.000+02:00

Una de les fites del periodisme mallorquí als darrers mesos, i esper que capteu la fina ironia, és la sèrie completa d'entrevistes a enterradors que està fent en Pedro Prieto per a Última Hora. Necrophiles of the world, unite! L'altra cara de la mort...Avui m'he enterat de què és el primer que li pregunta una dona al seu home, enterrador. T'has dutxat? :P

2004-08-23T16:20:00.000+02:00

Acab de tornar de la meua primera visita a Menorca, una illa desconeguda per la major part d'eivissencs i formenterers, i que molts plantegen com el model que haurien d'haver seguit les Pitiüses. Això va ser impossible, perquè la ramaderia i l'agricultura mantenen una importància i una ocupació del terreny molt superior a les d'Eivissa. Entre d'altres coses que ara no comentaré. El que sí és d'envejar és l'estat en que mantenen algunes de les seues mitjors platges, on has de caminar un quart d'hora per arribar-hi, i amb la primera línea de mar verge. Menorca té encara molt per oferir pel turista que no vol haver de donar coçes a ningú per trobar un lloc on posar la tovallola a la platja. El paisatge de les afores de Ciutadella, ple de parets de pedra seca i amb molt poca vegetació, em recordà el de Formentera. Igual com la tranquilitat dels principals carrers ciutadallencs, fins i tot a altes hores de la nit. Menorca, no canvïis en res, a no ser en la forma de conduir ;)

2004-08-08T12:20:00.000+02:00

Quin és el preu que estaria disposats a pagar per una medalla? Alguns donen la infància. I no ho han decidit ells. És interessant l'article d'en Rafel Poch al dominical de La Vanguardia sobre les escoles de preparació dels futurs gimnastes que participaran als Jocs Olímpics. Veient la cara que fan els infants a les fotografies, un no pot deixar de pensar si la glòria val el preu d'una infància tancat dins una gàbia. Tot i que sigui d'or.

2004-08-04T23:51:00.000+02:00

Ahir em va tocar entrevistar en Le Pen a Artà. Ha estat tota una experiència poder veure de prop com defen les seues posicions l'ultra europeu més important. Utilitza un llenguatge directe, com un cop d'un boxejador, i veient-lo parlar, no m'estranya que hi hagi qui caigui en les seues xarxes. Per veure el munt d'odi i d'ignorància que hi ha darrera d'ell, s'ha de tenir memòria. Diu que no és racista, però ha donat proves contundents de ser-ho. Ell és la part fosca de la nostra societat. L'avís del que ens espera si els polítics tradicionals no dónen solucions justes a problemes com el de la inmigració. Va ser interessant veure la cara que li quedava quan li preguntava com un partit que s'autodeclarava patriota acollia a col laboracionistes amb els nazis i participants en atemptats al general De Gaulle.

2004-07-28T21:22:00.000+02:00

Divendres vaig tenir la sort d'anar a un concert de n'Omara Portuondo, l'Edith Piaf cubana. Un concert que per acabar de ser genial hauria hagut de tenir el mateix bon final que el genial inici que va tenir. Són propostes musicals ben diferents, però na Portuondo em va recordar una gran nit a Sant Agustí: el concert de la Vieja Trova Santiaguera, un grup ja retirat que reunia el més granadet dels músics cubans. Amb na Portuondo anava un músic que ben bé hauria pogut estar amb la Vieja Trova. Devia tenir més de 70 anys, però com tocava i amb quin ritme es movia...Ai, si Palma fos l'Havana...

2004-07-21T21:25:00.000+02:00

Si hi ha algo que com a ciutadà em molesta, és el sectarisme. El tracte diferent als projectes depenent de les sigles que governin. Un exemple d'això ho podem tenir en la declaració de Bé d'Interès Cultural del Teatre Pereira, d'Eivissa. Mentre governà el Pacte, la família Matutes, propietària de l'espai, s'hi oposava. Ara, en canvi, després de l'acord amb l'actual equip de govern, del PP, són ells mateixos qui demanen la protecció. A qui beneficien aquestes lluites absurdes? Als ciutadans segur que no. A Mallorca les travetes entre Cort, Consell, Govern i Govern Central durant els passats quatre anys varen estar a l'ordre del dia a l'hora de fer coses, sobretot si permetien apuntar-se "tantos" al contrari. Davant d'aquest panorama, qui s'estranya de que molts vegin amb escepticisme la política?

2004-07-19T22:03:00.000+02:00

Carter Wood ha estat el descobriment musical d'avui. Cançons tristes, de temes molt reals, però amb una veu bastant maca que endolceix aquest punt amarg de les lletres. Demà toca al Centre Cultural de Sa Nostra, al carrer Concepció. Podeu fer un tast de la seua música aquí.

2004-07-15T21:44:00.000+02:00

La declaració del fiscal Eduardo Fungairiño a la comissió del 11-M m'ha deixat garratibat. Ningú dubta de qui el va col locar de Fiscal General de l'Estat, però ser un estòmac agraït no implica que hagis de fer el ridícul dient coses que ni el més extremista del PP s'atreveix a dir. Afirmar que encara no està convençut que ETA no tengui res a veure en l'atemptat de Madrid i al mateix temps mostrar el desconeixement dels detalls del cas que va demostrar, dient que no s'havia enterat fins avui de que s'havia trobat una furgoneta on els terroristes havien portat els explosius et diu molt de com funcionen alguns, i del que hauriem d'evitar si volem tenir una bona justícia.

2004-07-13T17:14:00.000+02:00

Hi ha estones en què prefereixes mantenir-te en silenci, perquè tampoc trobes que tenguis res a dir. De sobte, un dia decideixes que ja n'hi ha hagut prou. I per això torn a escriure al meu bloc. Esper donar-vos raons per seguir visitant-lo. Per cert, des de l'1 de juliol estic treballant al Diari de Mallorca. He canviat el turisme per la societat i la cultura. Tot i que la informació turística ha deixat una petjada molt forta dins meu, la gent que he entrevistat fins ara no em fa sentir enyor de l'anterior feina. Si em voleu anar llegint, em podeu trobar a les pàgines de l'Actual. Avui no, que després de set dies seguits de feina he tengut dia lliure ;)

2004-07-13T17:11:00.000+02:00

He trobat aquesta notícia a La Malla i la trob molt interessant. L'anunci de que la Comissió Europea faci una llista negra amb les aerolínies amb pitjors nivells de seguretat és un avís al passatger d'allò amb que es pot trobar. Un anunci positiu d'una Comissió i d'una Europa que cada cop em decep més. Sobre el debat de si convé votar sí o no a la Constitució Europea, jo, a hores d'ara, ho tenc clar. Votaré en contra, tot i ser europeista, per què no tenim el dret de ser atesos per la Unió en la nostra pròpia llengua. En tot cas, pens que la primera batalla, l'hem de guanyar a Madrid. Difícilment podrem aspirar a la normalitat a Brusel·les quan ens la neguen al Congrés i al Senat, per començar.

2004-05-14T20:13:00.000+02:00

Veig que a Can Blogger han tornat a fer de les seues i presenten un nou disseny. Pel que veig fins ara, m'agrada. Avui he aconseguit posar-me a llegir el meu regal de Sant Jordi, el llibre "Conversa amb Gabriel Cañellas: L'amo en Biel", firmat per en Jaume Sastre. És interessant veure una conversa tan civilitzada entre dues persones ideològicament tan oposades. Això sí, en Cañellas no treu l'artilleria quan opina sobre la seua destitució...Ja us aniré contant coses a mida que passi planes...

2004-05-01T13:55:00.000+02:00

Per cert, per a qui agradi curiosejar en el curriculum dels actuals eurodiputats, podeu trobar-los aquí. Us sorprendeu de la quantitat de diputats que afirmen no tenir res a declarar (deixant de banda el seu sou a la Cambra, clar)

2004-05-01T13:44:00.000+02:00

Avui tenim 10 nou vesins a la Unió Europea. I tot que aquesta delicada creació que és Europa és molt menys del que a alguns ens agradaria, tenim motius per estar contents d'aquestes noves entrades. Tots els nous membres tenen la seua història, però particularment, la que trob més emotiva és la incorporació de Polònia. És com posar el punt i final a la Segona Guerra Mundial, a aquells moments llunyans de setembre de 1939 en que els nazis atacaren Polònia i forçaren França i Gran Bretanya a declarar la guerra. Europa Occidental retroba aquell vell aliat d'una forma que pocs haurien cregut possible fa 70 anys. Vells amics i vells enemics estam ara junts. No vol dir que estem d'acord sempre, perquè no és veritat. Però almenys no ens tirem bombes al cap.

Per cert, mirant la caricatura d'en Farreres, pens que ara estam on toca.

2004-04-30T20:54:00.000+02:00

2004-04-30T20:44:00.000+02:00

Finalment, fer veure qui construeix el millor virus és una questió d'orgull. Només mirau aquesta notícia per a comprovar-ho.

2004-04-18T15:58:00.000+02:00

La crisi del PP al País Valencià era una cosa que es veia venir des de fa temps, amb la derrota electoral del 14M com a via de sortida de molt de mal rotllo i d'ànsies de control total del partit entre qui manava a la Generalitat, en Zaplana, i qui mana ara, en Cams. Aquí es pot trobar un pràctic qui es qui en tot aquest merder.